dissabte, 14 de gener de 2017

Un violador normal i un tàmpax d’ocasió


Sabeu qui és Yolanda Domínguez? Ella es defineix com una artista visual i activista. A part del títols universitaris que l’adornen, és una dona divertida i lluitadora. La podeu trobar setmanalment al Huffington Post on escriu sobre temes socials relacionats amb el gènere i el consum. Us n’explico dos exemples.
Un és la història d’un nen normal a qui els Reis li van portar una metralleta i una espasa laser per disparar i tallar caps com a les pelis (on hi havia polis corruptes que insultaven les noies); al televisor, veia noies en calces que anunciaven de tot; i llegia —en una tanca publicitària on es veia un noia en roba interior—: estic disponible. En arribar a l’institut, amb els amics, va aprendre a fer el botellón i a tirar-se noies (i com més se’n tirava, més el felicitaven). Després va començar a buscar porno per internet i va descobrir que maltractar dones estava molt relacionat amb plaer. En un relació sexual va estirar pels cabells la noia i li va semblar que li agradava. Llavors, van venir els vídeos sexuals amb violència. I va obrir un grup de whatsApp amb els amics per parlar d’armes, drogues, robar i violar. Entre tots, van drogar una noia i van obligar-la a fer-los una fel·lació. Amb aquesta experiència es van sentir preparats per anar a unes festes populars i arraconar una noia en un portal, violar-la tots i filmar-ho tot divertint-s’hi. Els va semblar que la noia s’ho passava bé perquè gemegava —al menys així ho van explicar. Detingut i acusat va dir que no era un violador, que només era un home normal. I plorava.
Em pregunto: si plorava volia dir que s’ho estava passant bé? I on és el diccionari que li han deixat a l’institut i que explica paraules com violació?
L’altre exemple no és tràgic, sinó enginyós. Iolanda es queixa que el PP i C’s  no han volgut recolzar la proposta de baixar l’IVA als productes d’higiene femenina. Els bolquers, ara com ara, tenen un IVA del 21%, quasi el mateix que els objectes d’art.
 Però tenir la regla no és un luxe, és una molèstia que pot arribar a fer força mal i a desorganitzar la vida ordinària.
 Els tampons també tenen aquest IVA i comprar-los, per a algunes economies, és un luxe. Per això, burlant-se’n, proposa el següent eslògan: Es ven tampó. Semi nou. Ocasió.
I és que els delictes de gènere i el mal consum són dos problemes greus de la nostra societat. I no hauríem de necessitar Iolandes Domínguez  per a fer-nos-hi reflexionar i actuar amb consciència. Sobretot, les autoritats pertinents.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada