dissabte, 12 de novembre de 2016

Dones, ens urgeix la independència!


Heu sentit mai alguna declaració de la SS (i no em refereixo ni a demanar auxili ni a l’organització militar de l’Alemanya nazi, encara que amb aquesta potser tindria alguna coincidència...), àlies Soraya Sáenz en favor de les dones? I no hi afegeixo el segon cognom perquè deu voler que pensem que és mig noble, quan aquesta qualitat es porta al cor i no als títols. I ella, el cor el té una mica malentranyat. M’esforço tant com puc en no escoltar-la... però hi ha notícies que s’han de saber. Fa pocs dies ens explicava que els seus amiguets del Tribunal Constitucional, tan escaladors com ella (però no de cap de setmana, sinó de dies laborables), ens acabaven de suspendre la llei d’Igualtat catalana en tot allò que té a veure amb la igualtat de gènere a la feina. Per què fa tants segles que no existeix aquesta igualtat? No és pas just! En concret, ens suspenien els articles que regulen els plans d’igualtat laboral, l’assetjament sexual o per raó de feina —que dius: són ganes de quedar malament i posar-se en evidència, però ja hi estan tan avesats que no els ve d’una i tiren impunement pel broc gros—, i la figura del responsable sindical d’Igualtat.
Com és possible que la majoria d’homes del Tribunal Constitucional no siguin capaços de valorar la dona com a una igual? No els ha servit de res passar per la universitat? Són masclistes tots? Les dues coses alhora? Que no tenen dones i filles? Les faran sentir sempre malament sense reconèixer-los drets i qualitats? Ja s’ho faran! Però no hi vull tenir res més a veure, tan aviat com sigui possible. Aquí, els polítics que m’envolten —no tots, però—, s’esforcen en fer lleis que millorin la situació laboral de les dones. I no és prou, encara. Falta molt, però és anar fent camí... tot i que necessitem una bona autopista.
Aquests homes ràbio-envejosos-ineptes del TC esgrimeixen dos arguments per justificar tan ignominiosa decisió. Ni que en diguessin mil! No poden justificar-ho de cap manera. Però amb tot, s’hi entesten. Diuen que aquesta llei envaeix competències de l’Estat —estat que encara no regula aquestes injustes diferències—, i que ells ja estan regulant aquests aspectes. Estan, estan... on? Encallats a les portes giratòries?
Mireia Mata, la directora d’Igualtat de la Generalitat lamenta que el Govern sigui capaç de posar traves al desplegament de plans d’Igualtat. I afegeix que aquí no hi renunciarem mai a una igualtat efectiva entre homes i dones a diferents àmbits, entre ells, el laboral.
Aquesta proposta ja havia estat aprovada pel Parlament de Catalunya amb el suport de tots els partits exceptuant, com sempre, deshonroses excepcions: el PP era contrari a tots els punts que declaraven el dret al propi cos de les dones i C’s va rebutjar tots els punts que tenien a veure amb establir quotes de paritat.

I és que allunyar-nos de qui ens vol mal o malament, no és una opció;  és una exigència urgent i innegociable. I per a les dones, més! La nostra dignitat ens exigeix independitzar-nos, per força, de qui ni ens valora ni respecta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada