diumenge, 2 d’octubre de 2016

Vull renéixer tortuga de les Seychelles


La propera vegada que pugui néixer (espero que amb una constitució més saludable!), si fos possible, m’agradaria ser una tortuga d’illa paradisíaca. I banyar-me, i prendre el sol i mirar les estrelles...
Però per res del món voldria tornar a néixer dona! No es pot aguantar! Tot i que, molt afortunadament, he pogut assaborir alguns dels encants de la feminitat en aquesta vida. Que són, a saber: divuit mesos de gestació per tenir dos fills, que et deixin seure a l’autobús quan estàs embarassada, que a vegades et deixin passar primer per les portes (oh, sí, quina meravella!), i que el ginecòleg et remeni “els baixos” un cop a l’any. I no faig més llista no fos el cas que semblés una loteria!
S’ha de dir que tampoc voldria, per res del món, néixer home. Això d’haver d’afaitar-se cada matí ho trobo complicadíssim i, especialment, cansadíssim.
I, per què em vull reencarnar en tortuga mandrosa? Resulta que un estudi de la Universitat de Michigan, liderat pel doctor Frank Stafford ens diu que, mentre als homes tenir parella només els suposa una hora de feina extra a la setmana, per a les dones, en suposa set! Que per a qui no li agradin aquests tipus de feines —com en el meu cas—, cada hora és com una plaga egípcia. I per a qui —imaginem en un estrany i hipotètic cas li puguin agradar—, potser li poden semblar —només!—,una hora de dentista malvat.
L’estudi, publicat al Huffington Post, ens revela que les dones joves i solteres dediquen unes dotze hores a la setmana a les feines domèstiques. En canvi, les casades...— un consell: seieu abans de llegir— ...en fan més de seixanta!!!! I les que tenen més de tres fills, encara més!
L’equip de treball s’hi ha empleat a fons (no sé si hi ha més homes o dones, ni quina quantitat d’hores fa cadascú) també han pogut esbrinar que l’any 1976, les dones feien un promig de vint-i-sis hores setmanals i els homes tenien una mitja d’una hora setmanal!
Sí senyora! Hem de sentir-nos molt felices perquè hem millorat moltíssim. És cert: si un dia se’t crema el dinar i al cap d’una setmana de repetir-lo només et queda una mica cru per dintre, ja és tot un progrés! Ah! I si no cal millorar, per què esforçar-s’hi més?  
Per casualitat, us heu fixat que set hores a la setmana és com una jornada laboral sense cobrar? És així de senzill. Quants homes estarien disposats a fer-ho? Quantes dones ho han fet i ho segueixen fent? Ah! I moltes sense ni queixar-se!
Si ens comparéssim amb el món animal, s’ha de dir que la truja poc neteja la corraleta, però el porc només jeu. Si l’home fa una hora a la setmana, encara guanya al porc! En canvi, si ens comparem amb el cavallet de mar mascle o amb el pingüí emperador, que són dos bons exemples de col·laboració masculina quant a la cria de la seva cadellada...l’home fa una mica menys que aquests solidaris animals. 
I és que les odioses comparacions, a vegades, també poder servir d’estímul. Evidentment, per res del món em voldria reencarnar en truja. I potser després de provar-me com a tortuga... encara preferiria ser dona!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada