divendres, 28 d’octubre del 2016

Marichulos? Machirulos?


Tant si la cosa va de machis com de chulos, tots, fora de la premsa! No coneixia aquesta paraula i, en llegir-la, vaig pensar: Calla! Fa pudor de socarrim! I ara estic en fase d’aprenentatge per si l’he d’incorporar al meu vocabulari per ampliar el meu camp lèxic sobre masclisme.
Veureu:  a Google no hi trobo entrades amb x com a variant catalana. Només hi trobo perfils de facebook i me’n fa gràcia un: Mari Xulo (que no sé si és una Mari o un Xulo (perquè un nick, àlies àlies, no orienta gens i mai no saps amb qui te les heus...). En castellà sí que trobo fòrums (que no diccionaris especialitzats), i hi llegeixo: un machista, sólo que si lo llamas machirulo, queda más feminazi. O no llegeix gaire bé (perquè de marichulo passa a machirulo), o té dislèxia masclista... o feminista...
Davant de tal complexitat semàntica, prefereixo explicar-vos el cas que s’ha produït en aquests darrers Jocs Olímpics. Una esportista espanyola ha estat maltractada per part d’una part —o de quasi tota...—, la pròpia premsa espanyola. I quan jo era petita, m’explicaven que l’omissió també era pecat.
Resulta que Carolina Marín, jugadora de bàdminton, ha guanyat un or als Jocs Olímpics de Rio 2016. Doncs com si hagués guanyat chapapote caducat! No li han fet ni cas! (també pecat!) Amb tot, un comentarista espanyol ens ha fet una ressenya de greuges. Titular: Carolina Marín, la niña que admira a Nadal, primera no asiàtica que gana el oro. I a continuació hi afegeix: ...lo que le gusta a un periodista marichulo, infantilizar a cualquier mujer, en el ámbito profesional, no está escrito. Així doncs, entenc que marichulo, vol dir masclista. Més: el diari AS va publicar: Rivas, el hombre que convirtió en oro las rabietas de Carolina (es veu que la noia té per costum cridar quan perd o guanya punts —com també fa Nadal però a ell, home, li celebren com una gràcia). Aquí sembla que el mèrit no és de l’esportista, sinó de l’entrenador. Però tots sabem de quin peu calça el director d’aquest diari. A l’ABC (que també calça semblant), passades vint-i-quatre hores de la victòria, només cita la noticia amb una foto de l’entrenador abraçant la campiona a la que quasi tapa completament, quedant només ell en primer terme. I finalment, un periodista amb nom i cognom, Manolo Lama (aquest sí que calça masclista de peus, mans i cap!), l’animava durant el partit dient-li bichita! No cal seguir, s’entén que les paraules marichulo o machirulo són despectives i es refereixen a homes masclistes. Això sense oblidar el masclisme de certa —o molta—, premsa espanyola.
I és que hi ha paraules que només cal saber que hi són per si un cas... però seria fantàstic que mai s’haguessin d’utilitzar! Millor adquirir bon vocabulari llegint bons escriptors en la llengua que sigui ... o periodistes acreditats i amb dignitat... I si la premsa espanyola va descalça, que la vagin calçant! Que després tot són nafres! Clar està que al país veí haurien de comprar totes les sabateries d’arreu i encara no sé pas si podrien calçar-se... còmodament?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada