dilluns, 1 d’agost de 2016

Què pot ser més trist i deplorable: ser masclista o racista?


Ambdues actituds són reprovables. I molt! Al CEIP Gual de Villalbí de Tarragona, la jornada electoral del 26-J va arrencar amb mala educació, intolerància, racisme i... un cert masclisme?
Resulta que el president de la mesa ( del que segons Nació Digital no en sabem el nom), després de constituir-la, va marxar —tampoc ens diu com: si content, trist, o ofès...—, perquè no estava d’acord amb les companyes que li havien tocat: dues dones marroquines. No li van agradar per marroquines o per dones? Si faig la segona part de la pregunta potser no queda tan malament, la veritable resposta de la primera. Ens podríem preguntar què és pitjor: se racista o masclista? Evidentment, les dues actituds són deplorables i reprovables. Quin poc senderi! Quina poca educació! Quan poca tolerància! Quines ganes de fer el ridícul! Que mesquí!
 Veureu: els titulars de la mesa no es van presentar i aquestes dues dones marroquines, suplents, van haver d’actuar com a titulars. Portaven el seu hijab i això va irritar tant al president que, un cop fet l’imprescindible va dir-los que marxava cap a casa fins a la una del migdia.
És de suposar que li va molestar més l’hijab que el fet de ser dones. O no! Però, no s’ha de ser respectuós? No ens ensenyen o s’hauria d’ensenyar, des de petits, aquesta qualitat? O quan tanta falta fa, més sembla que se n’hagi anat de vacances.
Es veu que també estava molt empipat perquè, a més a més, una de les dones no sabia ni llegir ni escriure. Pot ser correcte a 2016, en una societat com la nostra, que algú encara no sigui capaç de llegir ni d’escriure? Com pot equivocar-se tant una selecció de suplents per a enviar-hi algú que no té les capacitats imprescindibles!
I aquesta dona només va servir per tapar i destapar la ranura de les urnes per introduir-hi els vots. Quina dignitat més feble! Tenim escoles d’adults, tots els fills escolaritzats... potser també hi ha hagut manca d’interès...
Quan el president va tornar a la una del migdia, volia que una d’elles marxés perquè no era necessari que hi fossin tots tres. Amb dues persones, n’hi ha prou. Les dones van dir-li que no perquè estaven de ramadà i no els calia anar a dinar. Aquí, el president ja es va enfurismar una mica més i els va recriminar que s’estaven allà perquè volien i no pas perquè hi estiguessin obligades.
Segons diferents testimonis, l’actitud del president (quina ironia? em fa pensar en altres presidents...), va ser clarament racista, arribant a verbalitzar, fins i tot, que no volia seure al seu costat. Quina actitud tan menyspreable?
A més, aquest individu té moltes probabilitats que la seva filla comparteixi la classe amb noies amb hijab. No sentirà molta vergonya del que ha fet el seu pare. O serà com ell i les menysprearà també?

I és que una mala actitud: ser racista, masclista o ... és també qüestió de valors i d’esforç personal. I, sempre, cal ajudar a caminar a qui ha perdut l’ànsia de superació personal. Sempre que ho vulgui, és clar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada