Jo tinc un cos -30 ... i què?

A més, no he fet operació biquini perquè tinc cura de la meva dieta hivern i estiu. I m’agraden els mateixos plaers mengívols hivern i estiu. Només que amb els biquinis, s’hi barregen els gelats i els inflen, fins i tot, fora de l’aigua. Tampoc no estic morena i em veig obligada a anar a la piscina sense fotoshop ni cirurgies. Tanmateix, puc nedar igualment i no m’enfonso.

Però a Londres estan de pega ( i no em refereixo a les notícies polítiques). I no ho dic solsament per a les persones (fixeu-vos que no dic homes), que poden fruir veient fotos de noies guapes en biquini als autobusos... ho dic també perquè, a vegades, fer les coses ben fetes, sembla? estar de pega.

Sadiq Khan, l’alcalde de Londres, ha prohibit els anuncis de cossos deu, que puguin fer sentir malament a algú pel seu aspecte físic, als autobusos. El diari Independent ha recollit la notícia sorgida arran de la controvèrsia que ha aixecat la campanya publicitària de l’empresa Protein World, que vol vendre productes per perdre pes. Són batuts o càpsules  amb metabolitzadors de greixos o amb bloquejadors de carbohidrats.

L’anunci de la campanya pregunta —només a les noies—, si ja tenen el cos a punt per anar a la platja. I la model desllueix amb unes mides tan irreals que la societat britànica s’ha empipat de valent perquè la foto és degradant. A la meva pantalla de trenta dues polzades, amb el dit del mig, puc tapar a la model, tot el costellam i el melic. Els pits no, perquè si intento tapar-li la canalera (tipus tartera), em sobresurten pels laterals.

La retirada d’aquesta campanya va començar a través d’una petició de Change.org que ha acabat amb la victòria dels seus impulsors. En molts casos, són pares d’adolescents que estan molt preocupats pels trastorns alimentaris que aquest tipus de publicitat pot causar en les seves filles.

A més: patacada allà on hi ha bony! L’empresa que s’ha passat de mides, com anunciarà ara els seus productes? Amb noies de la talla quaranta amb biquini?

La veritat és que per anar a la platja des de Londres, més valdria portar un vestit, arran de coll i turmells, de neoprè. Perquè les aigües angleses no són ni tèbies! I ho deixo aquí per si algun dissenyador ho vol aprofitar: un vestit de neoprè amb un forat, com descuidat, als pits (i als homes on volguessin), encara podria fer furor. I si no es volgués el model foradat, es podria fer el model dibuixat: amb uns pits ( o el que vulguin) ben generosos dibuixats al lloc adequat. Que també serien a la carta quant a mida i, sense haver d’ingerir productes inadequats, es podria lluir tipàs! Perquè posats a fer, cadascú es podria dissenyar el seu ideal. Potser Decathlon...

I és que, no hi ha cap necessitat de tenir un cos 10 per anar a la platja ni enlloc. El que cal és saber menjar adequadament i fer l’exercici físic corresponent. Perquè la salut és més important que l’estètica, especialment si aquesta està deformada. També cal saber acceptar-se amb bon humor. Tres assignatures que ja haurien d’estar als programes escolars.