Si no voleu
tornar a fregar de genollons... no voteu Pútrids Pocavergonyes!
Hyro és una artista urbana argentina arrelada terra enllà del meu país,
sense creuar el mar o l’oceà; però tan endins que les últimes hores abans del
Dia Internacional de la Dona,
la van enxampar, enganxant els seus murals a les parets del metro de Madrid,
parada Núñez Balboa.
Dibuix i color, fantàstics! Però ai, pobreta!
Quant al contingut, més li hauria valgut arribar-se, amb un cassigall a les
parts innobles, fins a les Coves d’Altamira i deixar-les darrere les ventrades
d’algun bisó, cérvol o cavall. Creieu-me, s’ho hauria passat molt millor.
Perquè resulta que ella, per homenatjar les dones —en general—, ha tingut la
pensada de fer quatre llastimoses al·lusions a tasques que, malauradament des
dels temps dels caçadors paleolítics, han tingut el costum de fer més les
dones, que els homes. És a saber: una dona netejant els plats, una dona
carregant les bosses de la compra, una dona plegant les tovalles i una dona
explicant un conte a un nen.
Encara rai, que les ha dibuixades decapitades
(sense cap) i podríem discutir que potser es referia a homes, amb faldilla
d’estar per casa mentre feinegen.
El cas ha estat que per twitter li han dit de
tot. Però jo, astutament em pregunto: l’ha pensat ella, el contingut d’aquests
dibuixos? Artista, urbana, argentina...
O li han arribat ordres de les altes esferes? Perquè estic convençuda que tant
l’Esperança, com l’Anna, com la
Soraya hi estan molt avesades a aquests tipus de manualitats
femenines.
El projecte Línea Cero, (que no deu ser idea d’elles),
vol aportar un nou valor als viatgers —aquí en diríem usuaris, no tan
glamourós. Cada nova iniciativa, a diferents parades dels seu Orient Express underground
— a l’estil Anna, vol recrear intel·lectualment els viatgers. I el que han
aconseguit, ha estat enrabiar fins al moll de l’os tots aquells homes que saben anar a comprar,
netejar plats, plegar tovalles i explicar contes als seus fills. A més de
regirar l’estómac a totes les besàvies, àvies, mares, filles i solteres
feministes.
He buscat per internet i si, hi ha animals
descerebrats. Fàcil: aquells que no tenen cervell. Bàsicament són dos. Ens en
faltaria una. Són: el peix llanceta i la vespa de mar. El primer, a sobre no té
ulls. Però el segon és la troballa: tenen grups de sis ulls! I dos per tres fan
sis... A part de tenir la capacitat de segregar un verí molt potent.
Ja m’enteneu, oi? Verí, dibuixos...
I és que, no cal ser ni feminista, per saber del cert, que les feines de la
llar i els fills no són responsabilitats exclusives de les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada