diumenge, 23 de març de 2014

Colpidores estadístiques



Colpidores estadístiques

Hola Feministes! Disculpeu que avui no estigui per sarcasmes, però és que la notícia no els permet, és massa trista!
  L’UE va denunciar que 62 milions d’europees han estat víctimes de violència de gènere. Més de 9 milions de dones europees han estat víctimes de violacions. I 1 de cada 3 dones ha rebut durant la seva vida, algun tipus de maltractament. Immensament desolador!
  Ahir, justament, estava dinant amb tres amigues i comentàvem el tema. Era evident que essent quatre, alguna de nosaltres hauria hagut de patir algun tipus de maltractament. Efectivament, una va comentar que el seu pare, quan era joveneta, si algun dia estava més malhumorat del normal, li podia engaltar alguna bufetada, cosa que no feia amb el seu germà. El seu pare era advocat!
  Des que vaig saber la notícia, que no me la puc treure del cap! I cada grupet de dones que veig a passar, que n’hi ha molts: van a conferències, al teatre, a clubs de lectura, a caminar... o senzillament a la cua del forn... penso en aquesta estadística i m’envaeix una esgarrifosa feredat.
  No tinc pas la intenció de defensar cap mal tractador, però malauradament, alguns d’ells tenen perfils de nens poc estimats, amb infanteses dures i amb poca formació. Solen ser individus sense els valors necessaris per viure dignament en una societat respectuosa amb el pròxim. Amb tot, sempre en queden massa que ni aquesta disculpa poden tenir. Són individus conscients i solen abusar de les seves possibilitats i capacitats. Imperdonable!
  Per evitar tornar arribar on som ara, s’ha de començar ensenyant als nens, al més aviat possible, els valors necessaris que els impedeixin, a la llarga, ser capaços de tals atrocitats.
  Però una societat que prioritza la riquesa de una bona part de polítics corruptes, sobre l’atenció als infants, no té cap mena de possibilitat per solucionar aquest problema.
  Gemma Lienas, en el seu llibre Atrapada al mirall, ens proposava una protagonista d’un alt nivell intel·lectual, que es veia obligada per la seva parella a portar sabates del número 37, tot i que calçava un 39, perquè no se li veiés un peu tan gran. Hauria fet lleig! Quina bestiesa de valor, no? Doncs la mateixa escriptora ens explicava, el dia de la presentació, que els seus amics li havien aconsellat que no posés aquesta anècdota perquè la gent no se la creuria. I la gent no se la creia i ella explicava que era veritat. Que la noia li havia confesat que s’hi avenia perquè estimava molt la seva parella i a ell li agradava que ella fes molt de goig! No us pregunteu, per què la noia i l’impresentable de la seva parella, tenien aquest concepte tan erroni de l’amor? Dels mals valors inculcats! L’amor no pot traspassar mai els límits de la dignitat!
  Lienas feia molt bé denunciant aquesta mena de maltractaments tan sibil·lins, que amb prou feines es noten, però que hi són i fan patir moltes dones. Llàstima, vaig pensar jo, que la protagonista no li fes un tracte a la seva parella i li digués que, quan ell es posés uns calçotets dues talles més petites (que li deixessin ben encetada la pell de l’engonal), ella es posaria les sabates petites.
  Un altre aspecte del problema és que l’estadística ens diu que hi ha més dones maltractades als països nòrdics i França. No és veritablement així. El que passa és que en aquestos països no hi ha tanta por a les represàlies per les denuncies. Aquí encara està mal vist que una dona no aguanti tot el que la seva parella es capaç d’infligir-li! Silenciar actituds negatives, siguin maltractaments, mentides, difamacions... no és bo! És un greu error que porta a més problemes. Una dona que aguanta no és una heroïna que demostra ser forta, es covarda. La veritablement valenta és la que s’enfronta amb el problema i evita que el que li passa a ella, li pugui passar a una altra. Callar mai no arregla els problema, al contrari, els fa més grans, encara que hi hagi gent entestada a pensar que el silenci no fa mal de cap al pròxim.
  Els mal tractadors, els difamadors, els mentiders... s’emparen en l’anonimat de les persones que creuen ser més virtuoses no denunciant-los. No és cap virtut silenciar les males actituds, és un horrible vici que causa problemes més greus.
  Si us plau, feministes, sempre que pugueu, ajudeu a qualsevol víctima de qualsevol mal tractador. I mai, mai no digueu allò tan trist del ...”potser s’ho mereixia...” Ningú no es mereix cap maltractament i, menys pel fet d’haver nascut dona.

També la podeu trobar al Nació Solsona


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada