Colpidores
estadístiques
Hola Feministes! Disculpeu que avui no estigui per
sarcasmes, però és que la notícia no els permet, és massa trista!
L’UE va denunciar
que 62 milions d’europees han estat víctimes de violència de gènere. Més de 9
milions de dones europees han estat víctimes de violacions. I 1 de cada 3 dones
ha rebut durant la seva vida, algun tipus de maltractament. Immensament
desolador!
Ahir, justament,
estava dinant amb tres amigues i comentàvem el tema. Era evident que essent
quatre, alguna de nosaltres hauria hagut de patir algun tipus de maltractament.
Efectivament, una va comentar que el seu pare, quan era joveneta, si algun dia
estava més malhumorat del normal, li podia engaltar alguna bufetada, cosa que
no feia amb el seu germà. El seu pare era advocat!
Des que vaig saber
la notícia, que no me la puc treure del cap! I cada grupet de dones que veig a
passar, que n’hi ha molts: van a conferències, al teatre, a clubs de lectura, a
caminar... o senzillament a la cua del forn... penso en aquesta estadística i
m’envaeix una esgarrifosa feredat.
No tinc pas la
intenció de defensar cap mal tractador, però malauradament, alguns d’ells tenen
perfils de nens poc estimats, amb infanteses dures i amb poca formació. Solen
ser individus sense els valors necessaris per viure dignament en una societat
respectuosa amb el pròxim. Amb tot, sempre en queden massa que ni aquesta
disculpa poden tenir. Són individus conscients i solen abusar de les seves
possibilitats i capacitats. Imperdonable!
Per evitar tornar
arribar on som ara, s’ha de començar ensenyant als nens, al més aviat possible,
els valors necessaris que els impedeixin, a la llarga, ser capaços de tals
atrocitats.
Però una societat que
prioritza la riquesa de una bona part de polítics corruptes, sobre l’atenció
als infants, no té cap mena de possibilitat per solucionar aquest problema.
Gemma Lienas, en
el seu llibre Atrapada al mirall, ens
proposava una protagonista d’un alt nivell intel·lectual, que es veia obligada
per la seva parella a portar sabates del número 37, tot i que calçava un 39,
perquè no se li veiés un peu tan gran. Hauria fet lleig! Quina bestiesa de
valor, no? Doncs la mateixa escriptora ens explicava, el dia de la presentació,
que els seus amics li havien aconsellat que no posés aquesta anècdota perquè la
gent no se la creuria. I la gent no se la creia i ella explicava que era
veritat. Que la noia li havia confesat que s’hi avenia perquè estimava molt la
seva parella i a ell li agradava que ella fes molt de goig! No us pregunteu, per
què la noia i l’impresentable de la seva parella, tenien aquest concepte tan
erroni de l’amor? Dels mals valors inculcats! L’amor no pot traspassar mai els
límits de la dignitat!
Lienas feia molt
bé denunciant aquesta mena de maltractaments tan sibil·lins, que amb prou
feines es noten, però que hi són i fan patir moltes dones. Llàstima, vaig
pensar jo, que la protagonista no li fes un tracte a la seva parella i li
digués que, quan ell es posés uns calçotets dues talles més petites (que li
deixessin ben encetada la pell de l’engonal), ella es posaria les sabates
petites.
Un altre aspecte
del problema és que l’estadística ens diu que hi ha més dones maltractades als
països nòrdics i França. No és veritablement així. El que passa és que en
aquestos països no hi ha tanta por a les represàlies per les denuncies. Aquí
encara està mal vist que una dona no aguanti tot el que la seva parella es
capaç d’infligir-li! Silenciar actituds negatives, siguin maltractaments,
mentides, difamacions... no és bo! És un greu error que porta a més problemes.
Una dona que aguanta no és una heroïna que demostra ser forta, es covarda. La
veritablement valenta és la que s’enfronta amb el problema i evita que el que
li passa a ella, li pugui passar a una altra. Callar mai no arregla els problema,
al contrari, els fa més grans, encara que hi hagi gent entestada a pensar que
el silenci no fa mal de cap al pròxim.
Els mal
tractadors, els difamadors, els mentiders... s’emparen en l’anonimat de les
persones que creuen ser més virtuoses no denunciant-los. No és cap virtut
silenciar les males actituds, és un horrible vici que causa problemes més
greus.
Si us plau,
feministes, sempre que pugueu, ajudeu a qualsevol víctima de qualsevol mal
tractador. I mai, mai no digueu allò tan trist del ...”potser s’ho mereixia...”
Ningú no es mereix cap maltractament i, menys pel fet d’haver nascut dona.
També la podeu trobar al Nació Solsona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada