dimecres, 11 de març del 2015
Madame de Maintenon
Isabel de Borbó i Medicis
Isabel de Borbó i Medicis
ANNA MAURÍCIA D 'ÀUSTRIA
diumenge, 8 de març del 2015
Nova York, floretes i la Venus de Willendorf
Hollaback,
una organització contra l’assetjament verbal a les dones al carrer, (no del carrer —que es podria prestar a males
interpretacions, ja que hi ha llengües molt verinoses—, i ja prou tenen altres
tipus d’assetjaments), va encarregar al senyor Rob Bliss (molt feliç amb
l’encàrrec), i especialista en màrqueting viral, la següent feina: gravar una
dona, no de carrer, sinó passejant pels carrers de Manhattan, durant deu hores.
L’actriu Shoshana B. Roberts s’hi va prestar
voluntàriament, caminant en silenci i només mirant-se el seu propi nas perquè
cap llengua verinosa pogués dir que era una provocadora ( i al final, encara
hagués estat culpable ella mateixa d’incitar els homes que la violessin per
plaer).
El resultat: en deu hores més de cent
assetjaments!!! Quin temple i professionalitat per part de l’actriu! A les deu
floretes, que segons com t’ho miris més aviat resulten insults... ja en deuria
estar més que cansada ( a part del mal de peus i tocadures als talons).
El debat: les interpel·lacions no
sol·licitades, són assetjament o floretes? En un dia ennuvolat, mal humor i
regla, no hi ha dubte: assetjament a la jugular. Una floreta simpàtica, en un
dia primaveral i de sol engrescador —sense les noranta-nou restants—, per no
tòrcer el dia simpàtic, una es pot fer la sorda. Però no és això! Per què les
dones han de suportar aquest tracte vexatori? Ai, si els hagués passat als
homes! Quantes llengües femenines no haurien rodat!
Jo ho tinc clar: ni floretes, ni capollets.
Insults de capolls!
Els més repetits eren: bonica, sexi, què
fas?, maleïda siguis! Fins i tot, amb un
acompanyant al costat durant més de cinc minuts.
I dic jo: què potser anava vestida amb un
bustier de blonda, amb lligacames de plometes i sabates enturonades tipus la
reina Letizia? Perquè llavors, no les males llengües, sinó moltes llengües tingudes
(elles), per normals, l’haurien acusada.
No, no. La noia anava vestida de negre, molt
discreta. Però tant pel color (dels meus
llibres de text en blanc i negre), com per les mides, val a dir que potser
tenia alguna retirada a la famosa Venus de Willendorf. Que s’hauria de veure,
si enlloc d’estar en una vitrina del Museu d’Història de Viena, la traguessin a
voltar com un passo de Setmana Santa sevillana, pel Passeig de Manresa, què
passaria?
I és
que el problema no és sols de mides, és d’estructures d’estat. Ai! M’he
equivocat! Com que estem construint tantes estructures d’estat, m’he fet un
embolic. Volia dir estructures mentals. Perquè els tiradors de floretes/insults
que surten al vídeo, com que els transparenta una mica la pell i els ossos del
crani, sembla que el tinguin deshabitat.
dissabte, 7 de febrer del 2015
Records de mestres
Aquí podreu trobar els programes de ràdio: Records de mestres
(cliqueu sobre el nom per poder escoltar-lo)
Enriqueta Solé Canes
Maria Àngels Pinyol i Mateu
Pere Jaray i Montsonet
Josep Baiget i Cabestany
Mari Rodríguez Pérez
Araceli Pérez Estavín
Magda Miralles i Bonsfills
Teresa Coromines i Martín
(cliqueu sobre el nom per poder escoltar-lo)
Enriqueta Solé Canes
Maria Àngels Pinyol i Mateu
Pere Jaray i Montsonet
Josep Baiget i Cabestany
Mari Rodríguez Pérez
Araceli Pérez Estavín
Magda Miralles i Bonsfills
Teresa Coromines i Martín
diumenge, 1 de febrer del 2015
Esclava et dono i no muller
Hola
feministes! Això del masclisme ve de molt llarg i va per llarg. Tanmateix, tal
i com van les coses, sembla que aquest camí tan llarg, no té fi. Encara queden
molt homes masclistes, algunes dones que són poc feministes i algunes
feministes que encara no ho som prou.
No fa pas massa dies, vaig escoltar a les
notícies que els adolescents d’ara són més masclistes que els seus pares, quant
al control de les seves parelles. En descàrrec d’ells, cal dir que les noves
tecnologies els faciliten molt la tasca. Els permeten saber en tot moment, què
fan i on són.
Sense anar gaire més lluny d’aquestes ratlles,
també són molt lamentables alguns dels comentaris —especialment els que s’emparen
en el més covard anonimat—, que rep la Simoneta. Voldria
poder suposar que els més deplorables estan escrits per homes molt masclistes.
Amb tot, és impossible: es nota l’estil i la contumàcia rabiosa.
Anem al tema. Fa uns dies, la revista
Cosmopolitan, en la seva versió mexicana, va publicar un article que donava
tretze consells a les dones per poder fer, més duradora, la seva relació de
parella. Ha estat un article molt criticat i contundentment condemnat per
masclista. I això no ho diu la
Simoneta, ho diuen molts periodistes i en molts diversos mitjans
de comunicació. La majoria ha coincidit a titllar els consells, d’escandalosos.
Us en faig cinc cèntims. L’autor — que no sé
per què també s’empara en l’anonimat...—, comença malament i només atribueix a
les dones —fent-les a elles les úniques responsables—, la dificilíssima missió
de fer perllongar les relacions de parella.
En el meu diccionari mental, parella és un
conjunt format per un mascle i una femella. El mot femella té una segona accepció: peça amb forat roscat en el que
penetra o encaixa un cargol de rosca. No em podeu negar que no té una clara
connotació sexista. I qui podria haver assignat a aquesta paraula, a aquesta
peça? Deixem-ho!
L’evident és que el cargol necessita de la
femella i aquesta sense el cargol, ja no té vida de parella. Algú li demanaria
a una femella que fes la feina del cargol, ella tota sola? Tornem-ho a deixar!
L’anònim autor de l’article sembla oblidar
(perdó, ho oblida del tot), el funcionament de tan senzilles peces de
bricolatge. I els seus consells són mesquins i menyspreables. Potser per això
no els signa... Veureu:
— deixa que
es mengi l’últim mos del plat que hàgiu demanat encara que tinguis molta gana. Esclava
et dono i no muller!!!!
— dóna sense
esperar res a canvi (al home no li cal fer...). I deixa que ell esculli el
programa o film que vulgui. Aquest punt el remata aclarint que la dona, fins i
tot pot tenir sort, si ell escull alguna cosa que li agradi. Però si no ho fa
així, segur que té lectures endarrerides esperant ser llegides.
— compra la
llet i el paper higiènic i no li ho diguis. Es veu que aquestes foteses el
poden fer empipar i val més que no alterar-lo (oi, tant!).
— fes-li un
cafè al matí, abans no el demani. Però, i si aquell dia no li ve de gust i
s’enfada?
— compra-li
el medicament que necessita o un paquet de calçotets. I si no se li endevina la
textura del cotó, o el color, la talla i li estrenyen... encara s’enfadarà més!
Quina por!
—
acotxa’l amb una manteta...
—
fes-li festes... (aquí es pot ampliar el ventall,
suposo...)
—
sorprèn-lo amb alguna cosa que no s’esperi...
— sacrificat
per ell, desviant-te del teu camí per ajudar-lo a ell i als seus amics. Aquí,
tot i que em costa, em quedo muda!!!!
Si us plau, feministes! Si coneixeu alguna dona capaç d’acceptar aquest
decàleg, feu-li veure que amb una sola idea, molt més fàcil, en té prou:
deixa’l del tot, abans no passin ni cinc minuts.
Ah! I parelles de dones i homes
feministes, no cal que us preocupeu per res perquè el feminisme no està pas
renyit amb voler agradar a qui s’estima.
També la podeu seguir al Nació Solsona
També la podeu seguir al Nació Solsona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)