Hollaback,
una organització contra l’assetjament verbal a les dones al carrer, (no del carrer —que es podria prestar a males
interpretacions, ja que hi ha llengües molt verinoses—, i ja prou tenen altres
tipus d’assetjaments), va encarregar al senyor Rob Bliss (molt feliç amb
l’encàrrec), i especialista en màrqueting viral, la següent feina: gravar una
dona, no de carrer, sinó passejant pels carrers de Manhattan, durant deu hores.
L’actriu Shoshana B. Roberts s’hi va prestar
voluntàriament, caminant en silenci i només mirant-se el seu propi nas perquè
cap llengua verinosa pogués dir que era una provocadora ( i al final, encara
hagués estat culpable ella mateixa d’incitar els homes que la violessin per
plaer).
El resultat: en deu hores més de cent
assetjaments!!! Quin temple i professionalitat per part de l’actriu! A les deu
floretes, que segons com t’ho miris més aviat resulten insults... ja en deuria
estar més que cansada ( a part del mal de peus i tocadures als talons).
El debat: les interpel·lacions no
sol·licitades, són assetjament o floretes? En un dia ennuvolat, mal humor i
regla, no hi ha dubte: assetjament a la jugular. Una floreta simpàtica, en un
dia primaveral i de sol engrescador —sense les noranta-nou restants—, per no
tòrcer el dia simpàtic, una es pot fer la sorda. Però no és això! Per què les
dones han de suportar aquest tracte vexatori? Ai, si els hagués passat als
homes! Quantes llengües femenines no haurien rodat!
Jo ho tinc clar: ni floretes, ni capollets.
Insults de capolls!
Els més repetits eren: bonica, sexi, què
fas?, maleïda siguis! Fins i tot, amb un
acompanyant al costat durant més de cinc minuts.
I dic jo: què potser anava vestida amb un
bustier de blonda, amb lligacames de plometes i sabates enturonades tipus la
reina Letizia? Perquè llavors, no les males llengües, sinó moltes llengües tingudes
(elles), per normals, l’haurien acusada.
No, no. La noia anava vestida de negre, molt
discreta. Però tant pel color (dels meus
llibres de text en blanc i negre), com per les mides, val a dir que potser
tenia alguna retirada a la famosa Venus de Willendorf. Que s’hauria de veure,
si enlloc d’estar en una vitrina del Museu d’Història de Viena, la traguessin a
voltar com un passo de Setmana Santa sevillana, pel Passeig de Manresa, què
passaria?
I és
que el problema no és sols de mides, és d’estructures d’estat. Ai! M’he
equivocat! Com que estem construint tantes estructures d’estat, m’he fet un
embolic. Volia dir estructures mentals. Perquè els tiradors de floretes/insults
que surten al vídeo, com que els transparenta una mica la pell i els ossos del
crani, sembla que el tinguin deshabitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada