Només 100 dones influents a Catalunya?

 La revista Forbes ha elaborat per primera vegada una llista de les 100 dones més influents de Catalunya. Amb un comitè d’experts i consultors, liderat pel president i editor de Forbes i la presidenta del Consell Assessor, la llista vol ser representativa del panorama polític, social, cultural, artístic, esportiu, econòmic... de Catalunya. Tanmateix, és impossible trobar qui forma part d’aquest comitè. Serà majoritàriament masculí? Ja m’agradaria que la paritat no fos una il·lusió al·lucinògena!

Quan una empresa, com ara Forbes, fa branding corporatiu, està intentant vendre la seva imatge de la manera més atractiva que pot encara que no reflecteixi la seva realitat. És com posar-se un maquillatge exclusiu que no permeti veure com de malmès està el cutis per sota.

Forbes España, d’on surt aquest llistat, ha estat objecte de merescudes crítiques pel seu mal enfocament en temes de gènere. I és innegable el seu un biaix masclista o sexista.

Per això es posa maquillatge. Però si li fem la prova del cotó, ens adonarem que sol presentar un feminisme molt superficial; només es maquilla. Perquè, en realitat, no practica cap compromís real amb la igualtat de gènere. La revista també ha estat criticada perquè les seves llistes solen ser incompletes i no reflecteixen adequadament la diversitat i l'impacte real de les dones en sectors diversos.

A això cal afegir-hi el tan de moda greenwashing feminista que també practica i fa referència a les empreses que fan campanyes o anuncis per celebrar el Dia de la Dona (però mantenint les desigualtats salarials o la poca presència femenina en llocs de decisió); però també a les que fan discursos fantàstics sobre la igualtat (i segueixen ignorant les reclamacions de les treballadores o impedint el desenvolupament professional de les dones); i finalment, la coincidència: les que publiquen llistes de dones «influents» o «empoderades» sense garantir-ne les polítiques igualitàries.

Vaja són empreses que es maquillen moltíssim i només es muden amb una camiseta feminista el dia que els convé.

Aquesta llista només serveix per maquilla i disfressar que a les dones poden seguir ignorant-les la resta de l’any, que poden seguir pagant-les menys, que poden seguir interrompent-les a les reunions, que poden seguir mantenint-les fora dels llocs de decisió...

Per empatia i sororitat estic contenta d’aquesta llista de 100 dones reconegudes; però a mi, les que m’impressionen més són les dones que, sense gabinet de premsa ni foto corporativa, ni talons ni maquillatge, ni samarretes lila... continuen aixecant el país cada dia: cuidant criatures, treballant jornades dobles (una de pagada i una d'invisibilitzada), fent malabars amb sous precaris, lluitant per les seves professions, patint estructures masclistes...

I és que el veritable rànquing d’influència no surt publicat però sosté el país. A les primeres se’ls fa una festa al Liceu mentre que les altres quasi ni temps tenen d’adonar-se fins a quin punt són importants.