San Fermín i desgràcies humanes

 No soc pas cap entesa en festes de Sant Fermín. Ni en vull ser. Amb tot, ser cosetes i no són bones.

Enguany hi ha hagut un total de trenta-tres víctimes amb hospitalització. Hi ha hagut cornades per banya de toro a braços i cames, politraumatismes, ferides...

He vist també en una notícia que des del 1910 hi ha hagut setze víctimes mortals. Una d’elles tenia disset anys.

L’edat permesa per córrer als «encierros» varia segons les ciutats i va des dels setze als divuit. Per exemple, a la majoria de pobles de la comunitat de Madrid és setze. Quina aberració!

Però parlant d’aberracions hem d’afegir una altra tragèdia encara més esgarrifosa: la violència masclista que també corre a les festes de Sant Fermín. I en d’altres també.

Només per això, jo ja anul·laria aquest tipus de festes: per maltracte d’animals i de dones. Totalment injustificat que algú pugui divertir-se maltractant bèsties i dones. Però es veu que sí i que, a més, dona molts diners. L’Espanya profunda, mentre continuï amb aquests esfereïdors espectacles serà sent això: el polisèmic significat de profund. Aquell que fa referència als atavismes ―allò propi dels nostres avantpassats més ancestrals―, de l’Espanya més rural. Aquells que van descriure tan bé autors com Delibes, Cela, Buñuel Galdós, Goya...

Tots tenim encara molt present «la manada d’homes» que el 2016 va violar una noia de divuit anys. El primer judici masclista només hi va veure un abús sexual. Al segon, ja van reconèixer la violació comesa per José Ángel Prenda Martínez, Alfonso Jesús Cabezuelo Entrena (militar), Antonio Manuel Guerrero Escudero (guardia civil), Jesús Escudero Domínguez y Ángel Boza Florido.

Però també vull refrescar el cas de la Nagore Laffage, el 2008. Víctima del metge José Diego Yllanes Vizcay. Ella només tenia vint anys. Ell, vin-i-set i era metge. Ell va interpretar que ella volia una relació «apassionada» i es va llençar a un intent d’agressió sexual. Ella va dir-li que parés i, com que no ho feia, segons ell al judici, va amenaçar-lo d'arruïnar-li la carrera. Ell diu que va embogir i la violar, estrangular i li va fer trenta-vuit ferides internes i externes. Per desfer-se’n va pensar en desmembrar-la, li va tallar un dit però en adonar-se que seria lent i costós, va abandonar el cos en un bosc proper a Pamplona.

El jurant popular només va considerar-ho un homicidi, no un assassinat amb premeditació i traïdoria. Què eren doncs les trenta-vuit ferides? Em pregunto qui va pagar aquest jurat popular... Els pares de l’assassí eren metges d’una important família vinculada a l’Opus Dei. Només li van caure dotze anys i sis mesos. Però al cap de nou anys ja estava en llibertat i un antic company de facultat que havia obert una clínica privada ja li havia donat feina.

I és que tothom té dret a una segona oportunitat i a la reinserció social. Amb tot, si aquest individu arreglés cors, fetges, malucs... seria quelcom més entenedor. Però fent de psiquiatre pot ser altament perillós.