dissabte, 31 de desembre de 2022

Ara se sortegen prostitutes


Utilitzem la paraula prostituta (o prostitut), quan algú s’avé a mantenir relacions sexuals a canvi d’alguna recompensa material. Per tant, algú desitja sexe i algú necessita quelcom.

Sor Juana Inés de la Cruz, ja al segle XVII, en un poema clarament d’estil barroc, titulat: «Hombres necios», escrivia això: «¿Cuál es más de culpar, aunque cualquier mal haga: la que peca por la paga o el que paga por pecar?».

No es pot culpabilitzar les dones que exerceixen la prostitució, sinó als que la consumeixen. I per tant, el que cal és reeducar a tothom qui en faci ús.

I relacionant-ho amb aquest tema, us recomano la pel·lícula que protagonitza Meryl Streep, d’enguany, amb el títol: «Buena suerte, Leo Grande». És ella qui contracta en Leo.

Però anem a la notícia: Militars de la caserna del Bruc sortegen una prostituta per la Puríssima.

Encara em fa estrany que amb aquest nivell tan baix de moral, no hagin sortejat la mateixa puríssima! Perquè hi ha accions que només es poden arribar a fer quan s’ha begut o s’ha fumat... i posats, ja no els ve d’un pam.

Són militars i el seu exemple sempre és impecable.

Van engegar la rifa, per xat, un sergent i un caporal. És un grup d’una setantena de militars; la majoria entre vint i trenta anys. Sense ni ser conscients de la seva escassa dignitat, fins i tot, van penjar l’anunci a la cantina de la caserna. També van passar per xat fotos de la noia i dels serveis que prestava. Deurien tenir-la a contactes i amb un compartir, van enllestir la feina.

Si pagaves els vint-i-cinc euros del sopar, ja entraves al sorteig. O bé, pagant unes butlletes de tres euros, també. I van posar un topall de cinquanta-dues butlletes! És a dir, per 156€ podien aconseguir «una dama de companyia» que els fes quelcom més.

No és això promoure la prostitució dins mateix de la caserna i entre militars? Ni rastre de moral, ni d’ètica, ni de dignitat, ni de res.

Per sort, alguns militars van voler arriscar-se a «semblar estranys» segons el seu vocabulari (també hi deia «roig») i denunciar-ho.

Estrany significa ser rar o diferent. I és rar o diferent que uns militars no tinguin per bo rifar una prostituta?

Això voldria dir que la majoria no veuen estrany rifar una prostituta. I aquests espècimens militars els hem de pagar entre tots? Per a què?

Els que ho van promoure ja haurien d’estar fora del cos. Però potser no hi estan perquè, com que els estranys són els pocs altres, potser es quedarien sense cos.

Els que van denunciar-ho voldrien que a la resta de casernes també es posessin denúncies i poder fer una remodelació del cos. HI ha qui no li agrada gens sentir-se inclòs dins d’aquests espècimens militars. Però tal i com estan les coses, potser els resultaria més fàcil buscar un altre cos. Hi ha utopies molt inabastables.

I és que a Espanya, ser militar i masclista és una simbiosi segurament congènita. Però no per aconseguir cap benefici, ni els uns ni els altres. Només serveix per denigrar els país i els «estranys».









 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada