dissabte, 26 de març del 2022

Les dones són menystingudes als premis literaris



L’estudi que ens revela que les dones només guanyen un 22´9% dels premis literaris és de l’any 2015. Potser ja té uns anys però la cosa no ha millorat pas gaire.

Un escriptora anglesa va voler fer una prova i va enviar el seu manuscrit amb un nom masculí. Volia veure què passava. El resultat ve ser que li feien disset vegades més cas quan escrivia el mateix text amb nom d’home que amb nom de dona.

Els membres dels jurats literaris, no són persones que pertanyen a una intel·lectualitat força selecta? Com pot ser que tinguin tant biaix masclista? Difícil d’entendre i acceptar.

Quant menyspreu injustificable!

Impossible perdonar-lo.

L’estudi que va dictaminar aquest 22´9% va comptabilitzar els resultats de setanta premis literaris entre Catalunya, Illes Balears i València en un període de quinze anys.

Les causes d’aquest greuge són diverses: la majoria d’homes no llegeixen llibres escrits per dones; hi ha una preponderància d’homes als alts càrrecs del mon editorial; la premsa especialitzada presta molt poca atenció a la feina literària de les dones; massa sovint la literatura de les dones és considerada un producte de segona fila i els jurats que atorguen premis literaris estan integrats bàsicament per homes.

Quan Laura Borràs era la directora de la Institució del les Lletres Catalanes (2013-2018), va explicar que, en la majoria de jurats literaris, ella era l’única dona. A més, va afegir que les dones no han començat a guanyar premis, pràcticament, fins que elles no han forma part, també, dels jurats.

La millor manera d’assegurar la normalitat en els premis literaris és que hi hagi paritat, com a mínim, als jurats.

Bel Olid també va dir en una entrevista que costa més escriure si ets una dona. I així trobaríem molts més testimonis.

El cas és que per no deixar les dades una mica d’anys enrere, he volgut mirar les guanyadores dels principals premis literaris.

Del Premi Sant Jordi de novel·la, dels setanta-u atorgats, només deu eren de dones. Estem parlant d’un 14%.

Del premi a la millor novel·la de l’any d’Òmnium, de cinc atorgats, només dos han estat dones. Però si mirem la tria dels tres finalistes per anys, de 15, només 5 han estat dones. Un 25%.

Si analitzem el Prudenci Bertrana, de quaranta-sis premis atorgats (perquè alguns varen quedar deserts), només tretze han estat per a dones. Per tant, les dones només han pogut guanyar un 22% dels premis.

I si en busquem algun que doni més opcions a les dones, trobem el Ramon Llull que, de cinquanta-nou premis, les dones han obtingut «l’exitosa xifra» del 32´5%. La ironia queda prou clara.

I tot això sabent, com diuen escriptores, escriptors, editores i editors perquè en aquest camp sí que són diferents, que les que més llegeixen són les dones. I que els clubs de lectura són bàsicament de dones.

I és que els números donen una clara sensació de delicte. No és cap casualitat que els homes guanyen més premis. Un altre abús masculí. Bretxa de guardons.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada