dissabte, 3 de juliol de 2021

Simonet i el masclisme judicial

Tot parlant amb homes que solen trobar exagerat el meu discurs i no entenen que les meves reflexions només intenten fer veure la maldat del patriarcat per ajudar a erradicar-lo, sovint em reclamen de fer un Simonet. Doncs ha arribat el moment.

Si sempre em lamento de la violència masclista encara que no sempre hi puc encabir totes les notícies perquè el meu discurs seria massa repetitiu per tantes com en passen, per què no he de lamentar la violència feminista?

El titular de la notícia: «Una dona talla el penis a un home...» ens enganya. No va pas tallar-li en rodó.

Una vegada perpetrada la violència, la mateixa dona es va presentar a la Policia local de Sant Andreu de la Barca per explicar què havia fet i que havia estat en defensa pròpia. Perquè l’home, l’amo del bar on treballava, havia intentat agredir-la sexualment.

A ella, van detenir-la immediatament per un delicte de lesions. Res a veure amb la quantitat de dones mortes per violència masclista.

El més passat, en set dies, van haver-hi sis víctimes! Un dels casos va ser un home que va matar la seva dona embarassada i el seu fill de set anys. Malalt, segur! Però dolent, també.

D’aquests sis casos, alguns ja havien estat denunciats i els protocols no havien funcionat. Per què no es posen tots els recursos possibles per evitar que les dones ―i criatures, morin assassinades en mans d’homes?

Sembla impossible que la vida de les dones, que en definitiva són les que infantaran noves vides, tingui tan poca consideració.

Moltes dones estem convençudes que si les penalitzacions per no parlar dels protocols, fossin més clares i immediates, les víctimes no serien tantes.

Aquests dies ha circulat per les xarxes un dibuix d’una dona amb una cara molt tràgica que té tres mans d’home sobre els seus pits. Però a la boca és veu una màniga de jutge, amb aquells brodats tan ridículs, tapant-li la boca. Per què els jutges dels que aquí a Catalunya ja en tenim una mostra prou venjativa, dolenta, incompetent, parcial, masclista..., han de ser vistos, en un dibuix, com els silenciadors de la víctima i no com els acusadors dels botxins? Doncs perquè actuen per merèixer-se aquest dibuix: en lloc d’impartir justícia, escampen injustícia.

I qui els ho permet? La majoria, homes com ells.

Perquè a la cúpula del poder judicial hi ha molts més homes que dones. Un article del gener passat ens explica el sostre de vidre de les dones en el món judicial. Els percentatges són de les Illes, però serveixen per explicar el més freqüent.

Un 69,7% de jutges de les Balears són dones. Tot just el 30,3% són homes. Això vol dir: 92 jutgesses i 40 jutges en actiu a les Illes. I tan mateix, cap magistrada ha presidit mai ni el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears on hi ha tres dones i 10 homes, ni l’Audiència Provincial de Palma ―amb 17 dones i 10 homes.

I és que quan molts juristes són amorals, llavors correm el risc de penis tallats, potser algun dia, seran en rodó. Amb una gran diferència: en defensa pròpia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada