L’investigador Julio Guijarro porta vuit anys recopilant informació d’arxius militars d’Andalusia. Còrdova, per haver-se resistit amb més contundència al cop d’Estat del General Franco, va patir més greus repressions. A Còrdova, parlen fins i tot de genocidi. De les 15.000 persones assassinades, més de 1.400 van ser dones.
Moltes varen morir pel senzill fet de ser mares, dones, companyes, filles o germanes de militants perseguits.
El Regim de Franco va fer l’impossible per silenciar tots els casos de la repressió femenina. Però actualment s’ha pogut anar trobant informació.
Guijarro ens explica alguns casos.
María i Carmen Pedrajas van ser afusellades sense constar en cap procediment judicial en contra d’elles. El Cap d’Ordre Públic, Bruno Ibáñez en va donar l’ordre. Les seves famílies mai més van saber res d’elles. Era un home pervers.
Carmen Luna, a qui els feixistes anomenaven «la cateta» va ser executada per haver anat a una manifestació. Eren venjatius.
Les germanes Martina i Dionísia Alcántara van morir l’any 39 amb fals testimoni per part del jutge. Les acusava d’haver tingut un important paper a la rereguarda. La primera van afusellar-la. De la segona, en digueren «colapso cardíaco». Però va morir per maltractaments. Tenia 60 anys. Menyspreables.
L’home d’Encarnación Vega, de 29 anys, havia hagut de fugir cap a França. Ella havia sobreviscut gràcies a l’estraperlo. Va ser rapada i passejada pels carrers, per les Forces Nacionals per escarnir-la i escarmentar-la; a ella i a d’altres dones. Les vexacions eren molt comuns a les presons de dones. Malvats.
La Guàrdia Civil solia falsejar les declaracions de les dones. Normalment ho aconseguien gràcies a maltractaments cruels que podien durar més d’una setmana. Se les obligava a dir el que ells volien. I per espantar-les també se les amenaçava amb apallissar les seves filles. Vils
Isidora Márquez va ser condemnada a cadena perpètua amb 97 anys. Per fer-li més càstig, varen canviar-la sovint de presó. Fins i tot, varen portar-la a Girona. Als 100 anys, se la ve deixar tornar a casa amb presó atenuada. Imbècils a més de cruels!
El més esgarrifós de tot varen ser els abusos a menors perpetrats per guàrdies civils i militars franquistes. Van violar nenes d’entre dos i quinze anys. Depravats.
Tots aquests casos van ser sobreseguts per la (in)justícia militar franquista. Els violadors eren sistemàticament justificats i absolts. Les culpables sempre eren elles.
Els informes es feien ben bé al revés: els hímens esquinçats eren per culpa de les costums llibertines de les dones i haver contret malalties venèries era per culpa de la falta d’higiene d’elles. Les males condicions de les presons femenines, tampoc hi tenien res a veure.
Alguns dels casos van arribar fins als anys cinquanta. N’havien passat més d’onze.
I és que la perversitat del dictador (cínica per voler passar per bona), sempre causarà dolor a les persones bones. I no mereix ni compassió ni perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada