El fill del Xofer és una història sobre els fils del poder a Catalunya amb Alfons Quintà de protagonista. Un xantatgista des de jovenet, fatxenda, corrupte, amoral... i que tot i així ―per les informacions que tenia (aconseguides de mala manera), i a les que posava preu― va aconseguir grans cotes de poder.
Jordi Amat ―escriptor de gran prestigi―, és l’autor d’aquesta història: una lúcida radiografia dels darreres cinquanta anys de política catalana. Per això, també té molts d’altres, i molt importants, personatges: Josep Pla, Josep Tarradellas, Jordi Pujol...
El pare d’Alfons, Josep, era viatjant de roba per a modistes. Va tenir la sort de conèixer Josep Pla i va esdevenir el seu xofer ―fins i tot, males llengües diuen que era el seu lacai. Amunt i avall per Catalunya i sud de França, escoltant converses d’alta volada, va aconseguir informacions perilloses i transcendents. A vegades, per dissimular l’activitat contra el règim, ell i algú altre portaven un fill al cotxe. Va ser així com Alfons ―el fill del xofer―, va anar aprenent com es movien els fils de la política catalana i quins eren els seus actors principals. Ja als disset anys, va ser capaç de fer xantatge a Pla perquè el seu pare no li permetia treure el carnet de conduir ni matricular-se a periodisme.
La relació entre Alfons i el seu pare va ser terrible: el fuetejava amb el cinturó i no accedia a cap de les seves peticions. A més, es va sentir molt menystingut quan va deixar la llar familiar per instal·lar-se a prop de Pla. I per tota la munió d’amants ―amb alguna de fixa que va donar-li germans―, i que li feien passar les celebracions sense ni ell ni la seva mare.
Tant dolor, el van fer «esgarriat», li deien. I es va tornar molt rancuniós i venjatiu. Qui no feia la seva, era víctima del seu odi.
I sense voler ser com son pare ―a qui odiava―, va acabar sent pitjor que ell. Amb una gran diferència: Alfons era molt brillant intel·lectualment, va ser un bon periodista i també va ser jutge.
Com a periodista va tenir una fructífera i lúcida carrera en diferents mitjans de comunicació. Especialment en diaris de primera línia i a la ràdio.
Aviat, però, va començar a abusar de les dones. Com que era simpàtic i influent, aconseguia emportar-se’n moltes al llit. Després ho explicava als companys. No tenia pudor, se’n vanagloriava. Però molts companys creien que s’inventava històries. Amb una primerenca relació amb una altra periodista, quan ella el va deixar per amoral, va fer córrer que ella era lesbiana i comunista. En aquells temps eren terribles difamacions.
Al final va convertir-se en un assassí: després de vint anys de matrimoni i que la seva dona hagués tornat amb ell per cuidar-lo mentre era a l’hospital, la nit que varen tornar a casa, abans d’anar-se’n l’endemà, va assassinar-la amb una escopeta de caça. Després va suïcidar-se.
I és que per més bons articles que hagi deixat, no val gens la pena una vida d’abusador sexual i assassí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada