Gonzalo Queipo de Llano va ser un Tinent General de Cavalleria que va començar la seva carrera política al costat dels republicans. Però després de la destitució d’Alcalà Zamora, va ser, amb Mola i Sanjurjo, un dels principals líders del cop militar que va provocar la guerra civil espanyola. Amb la repressió que va exercir, només a Sevilla, va ser el responsable de més de tres mil morts. Injustes, impunes, de molt mala persona. Va arribar a tenir tant de poder ―i tanta impunitat― que se’l coneixia com el Virrey de Andalucía». Per «aquests grans» mèrits, Franco va fer-lo marquès. Aquestes pràctiques, l’abús de poder per portar uniformes i amb ordres d’alts vols, a Espanya encara tenen premi. I quasi han passat cent anys.
No fa gaires dies, una tal Catalina Álamo ―que al cervell no hi té ni olives buides― candidata de Vox a San Juan de Aznalfarache, a Sevilla, incapaç per a sentiments nobles ni d’estàndard baix, va fer-se una foto, amb una amiga seva, davant del monument de Las aceituneras, nou dones afusellades per Queipo de Llano. Tenia la clara intenció de burlar-se’n. Malànima! Però va ser candidata de Vox a l’Ajuntament de San Juan de Aznalfarache i el cervell ple d’olives buides li dona per a poc. Quan va tenir la foto, va penjar-la al facebook i hi va afegir set emoticones amb riallades. El que hauria hagut de posar-hi haurien estat caretes plorant per la pena de pertànyer a un país on els assassins acaben sent marquesos. No contenta amb això, quan els veïns van retreure-li la seva actitud i la seva falta de respecte, va etzibar-los amb lletres: «qué piel más fina...y qué ricas son las aceitunas machacás». Doncs això, que Vox, ja no és sinònim de diccionari de la llengua.
La seva amiga, amb la que deuen tenir certes afinitats, hi va ficar cullerada: «mmmmmm verdad. Qué ricas!!!»
«Las aceitunas machacás» van enfurismar els veïns i també van respondre: «vomitivas» i «que pena que se juegue con los sentimientos de familiares de estas personas que aún viven»,
Aquestes respostes no van aconseguir fer-li entendres res. No sols no va demanar disculpes sinó que va deixar entendre que els equivocats eren els altres, no pas ella: no cal buscar-li, va dir, «14 pies al gato». I es va quedar tan ampla.
Què pot fer una dona així en un Ajuntament?
Las «aceituneras» varen ser detingudes pels falangistes la matinada del 10 d’agost de 1936, per ser militants d’UGT. Varen portar-les presoneres al buc Cabo Carvoeiro, on van ser violades i fins i tot, a algunes, varen tallar-los els pits. El 24 d’octubre varen ser afusellades, amb quaranta persones més. Elles tenen el nom gravat a la ceràmica del memorial històric que, poc dies després de ser inaugurat, va ser trencat a martellades. Segurament per gent amb el cervell també ple d’olives buides.
I és que ens cal esforçar-nos per recuperar els perfils baixos de coneixement però, especialment, de cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada