Feminisme pioner
Madeleine Pelletier es va
avançar a la seva època. Nascuda el maig de 1874, des de
l’adolescència es va mostrar com una activista molt compromesa tot
liderant grups feministes i anarquistes. Va entrar a la Universitat
de París per estudiar antropologia, centrant-se en la relació entre
neurociència i intel·ligència. I més específicament, va estudiar
la relació entre la mida del crani i la intel·ligència. Finalment,
però, va decantar-se per la psiquiatria. Amb vint-i-nou anys ja va
liderar una campanya ―amb
el suport del diari feminista La Fronde―
per reclamar que les dones poguessin optar, com els homes, a
qualsevol tipus d’especialització mèdica. Tres anys més tard,
juntament amb Constance Pascal, es van convertir en una
les dues primeres dones franceses que van aconseguir examinar-se per
ser psiquiatres. I les dues, també van ser les primeres d’entrar
com a residents ―fent
de psiquiatres―
a l’asil de l’estat.
Aquell
mateix any, va passar a ser la secretària de l’organització La
Solidarité des femmes, convertint-la en una de les associacions més
radicals de l’època. Per aquest càrrec, el 1908 va representar el
grup a les manifestacions de Hyde Park per aconseguir el vot de les
dones. D’aquesta experiència en va sortir un text titulat La
Sufragista.
La
Madeleine va escriure molt. Sobretot llibres
defensant els drets de les dones: Dones
lluitant pels seus drets, L’emancipació
sexual de les dones, El dret a l’avortament i L’educació
femenina de les nenes.
Amb
un to clarament crític va escriure:
«La dona, des de la seva
infantesa, és ensinistrada per ser una esclava, una serventa per a
tot» A principis del segle
passat, quan les dones eren més serventes que companyes, el to
reivindicatiu de Madeleine era pioner. Com els títols de les seves
obres. Ella
defensava el control de la natalitat. També es va esforçar molt en
aconseguir que el sufragi femení fos una prioritat del socialisme.
En
general, va desafiar els valors de la societat dominada pel homes en
les àrees de la política, l’antropologia, la psiquiatria, la
sexualitat i l’anticoncepció. Àrees en les que ella estava
especialitzada.
Totes
aquestes idees va intentar expressar-les també en la seva
indumentària. Ella, per reivindicar les seves idees, es transvestia
d’home vestint-se amb una americana i pantaló masculí, un barret
de bolet al cap ―totalment
masculí―
i un bastó de mà de fusta senzilla. Per completar el canvi, portava
els cabells molt curts.
I
arran d’aquesta idea, va escriure: «mostraré el meus [pits]
quan els homes adoptin un tipus de pantaló especial per lluir-ne els
seus...»
Com
a dona, també es va fer molt coneguda pel seu voluntari celibat.
I
és que sempre he d’acabar fent-me la mateixa pregunta: per què
dones com la Madeleine no són més conegudes? Perquè són dones,
oi? Quanta mala intenció masclista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada