Molts homes ―equivocats―
com Trump, més equivocat que home,
creuen que amb mesures contra les dones, aconseguiran anorrear-les. I
ara, sortosament,
ja no és així. Trump, amb
el seu mal fer ―masclista
fins a la humiliació indigna―
ha aconseguit que les dones ―en
aquestes eleccions de mig mandat―
assolissin una mobilització sense precedents i hagin presentat
moltes més candidates femenines. Cal reconèixer també que la
campanya Me Too ha donat el seu cop de mà. I entre l’un i les
altres s’ha aconseguit al Congrés que un centenar de dones omplin
escons a les dues cambres. Algunes d’elles han aconseguit fites
històriques de les que ens hem de felicitar.
Alexandra
Ocasio-Cortez, de la que tota la
premsa remarca que fa un any encara servia copes en un bar d’Union
Square a Nova York, de vint-i-nou anys és la congressista més jove
de la història dels EEUU. És llicenciada en economia, relacions
internacionals i pertanya a l’ala més esquerrana del partit
demòcrata.
Per
primera vegada també, dues indígenes arriben a la Cambra de
Representants.
De
Charisse Davis, la premsa ens informa que és demòcrata, de la tribu
Fulton Country i lesbiana. Crec que són tres informacions de
diferents nivells, però la tercera és molt rellevant per als
americans.
Deborah
Haalland
pertany al grup de tribus Pueblo de Nou Mèxic i és una representant
del partit demòcrata. És mare soltera, ex alcohòlica i va arribar
a dependre dels cupons socials per sobreviure. Però la premsa no ens
informa de la seva llicenciatura en Arts ni del seu doctorat en dret
indi per la Universitat de Nou Mèxic. Sembla que aquestes
informacions no criden tant l’atenció com els problemes vitals.
També
per primera vegada, dues musulmanes arriben al Capitoli.
Ilhan
Omar té
trenta-tres anys, és d’origen somali, va haver de fugir del seu
país i va viure en un camp de refugiats a Kenya. Ara ja és
representant pel partit demòcrata pel districte de Minnesota.
Raschida
Tlaib, de quaranta-dos anys, és filla d’immigrants palestins i
representant del demòcrates per la demarcació de Michigan.
Finalment,
la primera congressista negra de la història, Ayanna
Pressley és
representant per l’elitista estat de Massachusetts. Va patir
assetjament sexual, ho va explicar i va desafiar l’establishment
demòcrata.
Totes
elles han fet història! I estic segura que a Trump li repugnen.
Exceptuant algun dels seus físics, perquè ell és així; perquè és
capaç de dir que si no fos filla seva, a la Ivana li demanaria per
sortir perquè té un bon cos.
I
és que el masclisme, intentant reivindicar-se ―fins
i tot perdent la dignitat―
pot aconseguir l’efecte contrari. Li
hem de reconèixer, en aquest cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada