Ni imbècils. Estic més
que molt i molt i molt tipa i cuita de que a les dones se’ns tracti
sense respecte. No paro d’escriure sobre maltractaments,
assetjaments, violacions, morts... Ho denuncio sempre que puc. Però
també hi ha altres tipus d’informacions, salvant òbviament les
diferències, que són molt molestes. Sempre m’han fastiguejat els
anuncis despietats que a la televisió es fan sobre la tercera edat,
(denominació que ha desplaçat la vellesa fins als noranta anys,
perquè als vuitanta llargs ben portats, un encara només és gran).
Són cruels i mentiders, aquests anuncis. Veig poca televisió per
poder fer-ne un llistat exhaustiu dels desaprensius, però el meu
cervell ha emmagatzemat alguna conclusió: per exemple, unes dents
postisses poden ser com els tàmpax. Recordeu aquell acudit que
proposava demanar un tàmpax als Reis d’Orient? I mira que té anys
i ja enganyava a totes les nenes, noies, dones, velletes... A alguns
homes, els feia riure molt. Sembla una requeria, que ho és, però
incloïa una bona crítica: amb un sol tàmpax podies nedar com la
Mengual, jugar a tenis com si fossis un Nadal catalanista, muntar a
cavall com la infanta aquella que quasi fa llàstima de tant com se
n’han burlat, o pujar muntanyes com el Kílian Jornet.
Ara, amb unes bones dents
postisses es veu que pots menjar pomes a queixalades i esqueixar
entrepans com si tinguessis destrals a les genives.
Però avui, mentre feia un
repàs de notícies al 324, he estat víctima d’un aberrant anunci
d'audiòfons. Que no vull dir que no s’acarnissin amb els homes,
que també; però jo parlo de dones. Doncs resulta que una dona de
seixanta anys repicats porta uns audiòfons que li regalen la clau de
la felicitat. Té molta mala bava: casualment té un marit de
quaranta i pocs i a ella, com que no hi sent sense els aparells
salvavides, el que ell li diu, textualment, li entra per una orella i
li surt per l’altra sense passar-li pel cervell. Quina falta de
respecte tan gran! Me’n recordaré quan me n’hagi de comprar i no
aniré a cap botiga Amplifon. Aniré a la del costat de casa i li
demanaré a la Rosa que me’n faci uns que em permetin escoltar el
meu marit i, fins i tot, a qui em critiqui.
I
compte, que em sembla molt i molt bé que hi hagi dones que tinguin
marits molt joves. Com sempre han fet els homes (fins
i tot sense fer papers).
I ara, quan
elles també són molt riques —i
es podrien posar els iris de brillants swarovski
i les pupil·les d’atzabeja—,
posen
els seus ulls en noiets joves. Com
Shakira i Madonna, i els fan papers i tenen separació de béns.
I
és que tothom, homes i dones, tenen dret a tenir parelles joves i a
sentir-hi bé. Però és pecat flagrant intentar colar bou per banya
grossa amb
traïdoria; sigui
amb audiòfons o amb qualsevol altra trampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada