dissabte, 5 de maig de 2018

Les princeses de Catalunya a Alcalá-Meco



La mesquinesa del dia de Sant Jordi a Madrid, ha rebel·lat de nou, uns cors podrits i corcats. Les nostres princeses, una mica oblidades en una horrible presó de dones, van rebre unes dues-centes roses com a mostra de les emocions que, en un dia tan assenyalat per a Catalunya, els van enviar companys, amics i coneguts. Van ser enviades per l'Ateneu Popular Garriguenc i pagades amb un fons solidari. Els responsables de la presó que no estan adoctrinats perquè no veuen TV3, no sols van prohibir l’entrada de les flors perquè elles poguessin gaudir mal empresonades, de l’afecte dels seus, sinó que ni tan sols van voler informar-les. Aquests no són dracs imaginaris. Aquests són molt més ferotges del que qualsevol criatura pot imaginar com el més ferotge de tots els dolents de qualsevol conte que mai hagi llegit.
La venda de llibres a l’Estat espanyol no està ben repartida: mentre el raconet de Catalunya s’emporta el 22% de tot el territori, la Comunitat de Madrid es queda amb un justet 16%. I penso que aquesta diferència deu ser la que deu marcar la ratlla vermella de l’odi i la revenja entre d’altres «assumptets». Si llegissin un 6% més potser serien capaços d’entrellucar la toxicitat de tanta perversitat. No poden o no volen, perquè per això no fan Dia del Llibre, perquè la gent no els llegeixi i puguin entendre un 6% més del que aconsegueixen tal com estan.
Més cosetes. A Candela, cooperativa d’acció comunitària i feminista, han penjat al seu Facebook un dibuix de Joan Turu amb una explicació: «per què tothom coneix el nom del príncep i ningú el de la princesa? Prou d’invisibilitzar-nos»
Però també hi han deixat el seu comentari: «Si no sabem el nom de la princesa, si no sabem qui és, si no sabem què li agrada, si la princesa no és ningú en aquest conte, aleshores estem ensenyant a les nenes que no tenen nom, que no importa qui són ni què els agrada, que només són un complement en el conte, que les nenes no són les protagonistes de la seva història, de la seva vida»
Potser trobareu el comentari una mica exagerat. Ni que ho fos molt, d’exagerat! Cal reflexionar per rescabalar les dones de tants endarreriments. Quan aconseguim estar al mateix nivell, llavors ens podran exigir més contenció.
I no era també Santa Jordina, el dia vint-i-tres? Qui hi pensa? Em direu, n’hi ha poques. Cert. Però segur que es mereixen el mateix que els Jordis. De fet, jo en conec una de Jordina. Li van posar aquest nom perquè esperaven un Jordi per dir-li com el pare i potser l’avi... i, com que no els va arribar, li va tocar la variant femenina.
I és que, a part de princeses bones però indefenses i dracs malvats i prínceps bons, cal tenir present que la lectura és un plaer per a tots els dies i cal preservar-lo perquè ens ajuda a no ser incultes i a gaudir del beneficis del coneixement.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada