L’estigmatització de les adolescents

Vés per on, tot i les ajudes que la tecnologia ens posa a l’abast, hi ha situacions que compliquen enormement l’existència. M’entristeix que la meva adolescència faci mig segle que m’hagi fugit, però encara m’entristeix més adonar-me que moltes adolescents, ara, siguin víctimes d’una estigmatització a les xarxes (i fora d’elles també), per raons d’estètica i de conducta sexual.

Les professores Cilia Willem, Núria Araüna i Iolanda Tortajada del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc de la URV, han dut a terme un estudi amb set grups de joves, entre setze i vint anys, per explicar com valoren les seves autopresentacions. El resultat: a partir de la imatge que projecten elles mateixes a les xarxes, col·laboren a crear dinàmiques d’estigmatització. I m’entristeix perquè el que podria ser una gran avantatge és gira contra elles mateixes de manera nefasta. I el que és pitjor: no són capaces ni d’adonar-se’n. Cauen a la trampa de quatre potes, sense saber on és el parany ni com se’n sortiran. Potser és que han aprofitat poc el seu pas per l’escola o potser no se’ls explica allò que necessiten i els interessa.

Hi ha dues estigmatitzacions molt definides: la de «pija» i la de «xoni». Aquestes dues sentències les classifiquen i les jerarquitzen quant a la seva estètica i la seva conducta sexual. No per condicions socioeconòmiques.

L’estigmatització «xoni» recau en noies qualificades com a «vulgars que se salten el bon gust o que tenen una sexualitat excessiva». I són criticades des d’un doble estàndard: d’una banda el del sexe i el gust personal i de l’altra, el de la cultura i els estudis. Les noies que s’estereotipen com a «xonis» en les seves autopresentacions, són víctimes del menyspreu a les xarxes i fora. Perquè el seu perfil també s’identifica amb símbols culturals molt específics com pantalons molt ajustats, tangues, pírcings, tatuatges, cua de cavall o monyo, maquillatge excessiu, postures provocadores a les fotografies...

A qui li pot agradar vantar-se de qualificatius pejoratius? A qui no és capaç d’adonar-se que són pejoratius. I per tant, fan doble llàstima!

L’estereotip de «pija» és un marcador d’identitat estàndard utilitzat com a contrari de l’etiqueta «xoni». Per tant, tot i el seu significat crític, no és tan humiliant com el de «xoni».

Totes les adolescents són conscients d’aquests prejudicis però manifesten una insalvable dificultat per superar-los. La qual cosa legitima un bagatge cultural masclista.

I és que estigmatitzar significa —a part de marcar a algú amb un ferro roent com a símbol d’esclavitud—, acusar a algú amb una imputació amb la qual perdrà ser ben considerat. No s’hauria d’ensenyar més vocabulari, als adolescents? Si més no: pejoratiu, estigmatització...