dissabte, 14 d’abril de 2018

Les dones no haurien de votar PP



Només una dona incapaç per a la tolerància, injusta, inútil per a la sororitat, pobra d’empatia, despietada, sense cap mena de generositat per les seves congèneres menys afavorides i alguns més despropòsits, pot votar PP. Perquè votar PP és anar contra les dones. Estic tipa d’escriure articles en què el PP se salta tota justícia imprescindible per poder intitular-se grup de persones. Curull d’il·legalitats, d’infàmies, d’indignitats —a mpuntorajoy tant li fa si les dones cobren menys per la mateixa feina que els homes... I tant els fa que les dones pateixin el que ells podrien evitar! Fins i tot se’n vanten perquè son molt mascles. I no hi ha tragèdia més gran que un inepte integral sentint-se un enviat de Déu per salvar la humanitat.
I qui diu les dones, també podria dir tots els homes que tenen àvies, mares, filles, nebodes, cosines, nétes, amigues...
Qui no pot voler que les pobres dones víctimes de violència masclista puguin tenir dret a una assistència jurídica gratuïta? Doncs les dones i els homes del PP. Aquest partit va rebutjar, valent-se de la seva majoria absoluta, a finals de l’any passat, una moció debatuda a la Comissió d’Igualtat del Senat, per garantir l’assistència jurídica i psicològica a totes les víctimes de violència masclista. Ja ho diu la paraula:, víctima és aquella persona que ha sofert algun mal. I qui no té prou entranya com per no voler ajudar una víctima?
Totes les altres forces polítiques van recolzar la iniciativa. Menys el PP! Que va excusar-se mentint, com no?, prometen noves mesures. Han passat quatre mesos i encara no n’han proposat cap . Algú n’espera alguna?
Només un 28.5% de les dones que pateixen violència masclista denuncia els fets. La Llei d’Assistència Jurídica i la Llei Integral contra la Violència de Gènere reconeixen el dret de les dones víctimes a tenir assistència jurídica. Però la realitat no és aquesta i el PP rebutja ajudar-les. Tenint en compte que les declaracions en el moment de la denuncia són molt importants perquè tenen molt pes en el procés jurídic posterior, no seria de bon cor intentar ajudar a qui ho està passant tan malament?
Aquesta ajuda és d’una urgència imperiosa per a qui es pugui sentir commogut i per què no dir-ho, també responsable, per i de la desgràcia de les víctimes. Per què no volen ajudar-les? Els agrada demostrar que són ineptes per a la decència, honestedat i integritat? Qui està mancat d’aquestes qualitats, no té bondat.
I és que qui no és bo, no pot fer el bé. I qui no fa el bé, no és bo, és dolent. Molt dolent si, fent el mal, a sobre, es vol fer passar per bo.
(escrit l’endemà dels últims, pel moment, empresonaments)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada