diumenge, 26 de novembre de 2017

Les dones som la base de l’economia


Dit així, pot semblar un disbarat. El vicepresident de Catalunya i titular de la cartera d’Economia és diu Oriol Junqueras. El president és un home. Romeva, Turull... D’un total de catorze, només quatre són dones. Moltes dones tenen feines menys reconegudes i poc remunerades (recordem que elles solen cobrar un vint-i-cinc per cent menys).
Però hem d’estar molt alerta per a que no ens enredin tant. Si les dones fessin vaga de les feines de tenir cura dels infants, de la gent gran i de la llar, l’economia s’ensorraria. Mireu, per a que el govern català, o molts homes amb feines imprescindibles, arribin a les seves feines nets, planxats, amb la roba adequada, ben esmorzats, havent-se dutxat en un sanitari net, trobant la nevera plena... i tot el que faci falta, només hi ha dues solucions: que la muller en passi via o, si ella no pot, tenir contractat algú (en la seva majoria dones) que ho faci per ella o per ell.
Per a que aquests homes tan imprescindibles i creieu-me que ara no ho dic amb cap ironia perquè en aquests moments, tal i com estan les coses han de fer més hores de les que ens regala el sol, puguin treballar necessiten tenir cobertes totes les necessitats bàsiques diàries. Creieu que Junqueras té gaire temps per llustrar-se les sabates? O que Puigdemont arriba a les tantes a Girona i enlloc de fer un petó a la seva dona i a les seves filles, posa la rentadora? Què ha de fer Romeva, anar a comprar al súper o pensar com solucionar el problema català?
Però també us dic que, per a que les conselleres Ponsatí, Borràs, Bassa i Serret no hagin d’enllustrar sabates, posar rentadores o anar al súper també necessiten algú quasi bé sempre dones, que facin aquestes feines. Quan les dones deixen de fer les feines que per cultura se’ls han assignat, deixen vacant un lloc de treball (que ningú no remunera). I per a que elles puguin tirar endavant, hi haurà normalment, una altra dona que farà aquelles feines a preus moltes vegades indecents.
Per això, l’economista feminista Mercedes d’Alessadro, doctora en economia i professora de diferents universitats de Nova York, ens diu que el capitalisme té un soci ocult: la dona que realitza els treballs domèstics sense remuneració.
Per a que funcioni el sistema productiu en el que vivim, resulta imprescindible la feina de les dones. I casualment aquesta feina, que hauria d’estar ben dignificada i pagada, està menystinguda i poc remunerada.
I és que tot i que la lluita feminista estigui en efervescència encara li falta molta bullida. Cal dignificar la feina especialment, de qui té cura d’infants i ancians. I no em refereixo només a diners, (que també), sinó a millors prestacions que donarien més llocs de treball i millorarien l’economia.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada