Vídeos per aprendre a maltractar les dones

I després em direu: sembla que estigui obsessionada amb el tema! I no! Són les notícies que, dia sí dia també, ens escupen titulars com aquest.

Avui es tracta de 10 blogs i 5 vídeos gratuïts i de fàcil accés —tot i la seva falta de principis—, penjats a internet que inviten a la violència masclista. I, algú em podria fer coneixedora d’algun blog o vídeo que inciti a la violència... feminista? No! I en dos sentits: primer perquè intento estar al cas de tot aquest tipus de notícies  (però si us plau, si se me n’ha passat alguna per alt, aviseu-me!); i segon, perquè mentre la paraula “masclista” té unes clares connotacions negatives, la paraula “feminista” s’ha carregat amb un significat més altruista (perquè fa referència a persones —siguin homes o dones—, que lluiten per bones causes com les d’intentar restituir a les dones tots aquells drets i reconeixements que, durant tants de segles, se’ls hi han negat.

Per tant: hauríem de parlar de violència femenina? Fixeu-vos que no tenim ni per la mà, la terminologia acotada. En canvi, de violència masclista, els diaris, a diari quasi, en van plens.

Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), després de llegir l’informe sobre els fets i veure’n les imatges, ha assegurat que “vulneren clarament  la llei perquè banalitzen el problema de la violència masclista, desautoritzen les dones amb un llenguatge vexatori, amb insults, desqualificacions, humiliacions i, fins i tot, restriccions de drets.”

I tant el CAC com el Govern han denunciat les pàgines i els vídeos per un delicte d’incitació a l’odi i a la discriminació.

El més paradigmàtic de tots és el titulat Rincón del macho. Solsament amb el títol, podríeu suposar que només l’obren mascles... doncs no! A més, tinc la sensació que la paraula mascle no la tenim tan negativament carregada com macho. El seu autor, macho amb òscar, es defineix com un masclista encantat de dominar les dones i de demostrar-los la clara superioritat dels homes. A més, proposa —entre d’altres aberracions—, castigar físicament les dones amb la mà o amb una bona fusta, reduir-los les sortides de casa, humiliar-les davant dels amics o obligar-les a realitzar determinades pràctiques sexuals...

I no segueixo perquè em marejo i em venen ganes de vomitar. I no tant per l’abominable autor —que podria passar-se la seva misèria tancat al vàter de casa seva—, sinó encara més, per tots els nocius i perillosos seguidors que, fins i tot, poden arribar a ser dones (que, algunes vegades, poden ser les pitjors enemigues d’elles mateixes).

I és que si ja és prou trist que hi pugui haver persones tan perverses i tan malintencionades, encara és pitjor que arrosseguin seguidors i que, entre tots, atemptin contra la dignitat de les persones.

Cal apel·lar, doncs, a la responsabilitat col·lectiva i inculcar-la, des de ben aviat, com un valor fonamental de l’educació de les persones dignes.