dissabte, 24 de setembre del 2016

Un cardenal que s'oblida de les obres de misericòrdia


Juan Luis Cipriani, cardenal i arquebisbe de Lima, té una foto penjada a la wikipèdia —on se’ns informa del ric pedigrí econòmic i professional dels seus avantpassats a més de la seva estreta relació amb l’Opus Dei—, en la que es pot apreciar la seva senzilla indumentària. Us en faig cinc cèntims només per alt: mitra profusament brodada amb fil d’or, bàcul de plata (no ho diu la foto però ho dedueixo perquè el seu avi era un banquer adinerat), anell pastoral d’or groc lluent que li tapa tota la falange, casulla brodada amb tanta o més profusió i, finalment, (oh, llàstima!), no li podem veure la creu pastoral (que sol anar guarnida de pedres precioses), perquè se la tapa amb la mà de l’ostentós anell (imagino per no deixar borni el fotògraf amb els resplendors). O potser, per amagar una dissimulada  tripona...
  I així vestit (m’imagino que es treu aquest abillament per dutxar-se), té els sants (mai millor dit), dallonsis... —que va pebrots, escalivada sencera!—, de dir que: las estadísticas nos dicen que hay abortos de niñas, pero no es que hayan abusado de las niñas, son muchas veces porque la mujer se pone como un escaparate, provocando...”
  Qui diríeu que sembla més un aparador?
No es guarneix, ell, excessivament (tot i haver fet vot de pobresa), i ningú no el culpa dels abusos sexuals de l’església?
  Quants despropòsits!

  Però com diria el meu tiet: què té a veure el tocino amb la velocitat? Quina relació hi pot haver entre les cadenes televisives que utilitzen noies mig despullades per presentar programes i les violacions de nenes?
  Qui viola nenes, vestides de nenes, amb cos de nenes? Pertorbats o perversos. Tanmateix, ahir també vaig llegir que dues noies havien segrestat una nena per abusar d’ella. Quines emoticones més tristes posaria al whatsApp després de comentar aquesta notícia! Doncs si deixem un 50% de gent per poder tenir problemes mentals, ens en queda un altre 50% que són culpables amb ganes de ser-ho! No és millor que siguin aquests qui rebin càstig i no les nenes innocents? ¿Com un cardenal s’oblida d’una obra de misericòrdia tan bàsica? I després diem que a les escoles falta més filosofia... A una part de l’església també li falta caritat cristiana!
Com que aquestes declaracions van aixecar molta polseguera —que més aviat s’hauria hagut de congriar un tornado mediàtic i una destitució de càrrec, fulminant—, el riquíssim cardenal es va defensar —com els covards—, atacant l’acusador. La culpa, ens va dir, no és pas d’ell, és dels qui l’han mal interpretat, perquè ell només demanava als medis de comunicació que fossin més responsables en la presentació de la imatge pública de la dona.
  I com deia la meva àvia: quan fou mort, lo combregaren! El que està dit, perquè surt d’un cor malentranyat i d’un cap destarotat, està dit.

I és que si qui té boca s’equivoca, qui no té cor (o el té egoista, tot i dedicar-se a l’obra de Déu), no pot estimar ni a les nenes violades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada