Sting, Shakira i l'alegría Macarena

La doctora Laura Filardo, de la Universitat de Valladolid, amb la participació de les universitats catalanes de Vic i Pompeu Fabra, ha coordinat un estudi per donar a conèixer els missatges sexistes, els estereotips de l’amor romàntic i la hipersexualització de la dona que moltes cançons embolcallen amb sons melodiosos. Què hi ha mala intenció? Crec que no pas en tots els casos; el que passa és que les cançons vomiten realitats. I hi ha qui pensa poc o molt poc. Tant per part de qui canta com de qui escolta.

La recerca ha analitzat 304 cançons de les llistes d’èxit entre els anys 1975 fins a 2015. I són molts els estereotips nocius que inoculen: el d’una dona que busca un home ideal que li resolgui els problemes i la protegeixi, les al·lusions constants als pits, llavis i malucs de les dones, les dones com a objectes sexuals, la seva situació dins de la llar tenint cura de tot el que calgui...

Una altra investigadora, Virginia Carrera, ens diu que les cançons sexistes que es punxen reiteradament a la ràdio i s’esmunyen traïdorament al cervell, mantenen les desigualtats entre homes i dones. Fins i tot inciten a la violència.

Qui no recorda el tango La maté porque era mía? Quants homes ho han fet? I dit això, evidentment, no vull donar la culpa al tango, només faltaria!!!

Hi ha molts exemples. Sting, en tràmits de divorci amb la seva dona, una nit, amb mitja hora, diu ell mateix, va compondre la famosa Every breath you take, que ens parla d’un home molt controlador, obsessionat en saber què respira i quins moviments fa la dona que acaba de perdre. I la cançó va guanyar el Grammy de 1984. I està al lloc 84 de les 500 millors cançons.

Als anys 90, amb Los de Río, l’alegría Macarena, va donar la volta al món internacionalitzant el tractament de la dona com a objecte sexual (i ja no parlem de les imatges del vídeo). Qui no la va cantar? Uf! No aixequeu tantes mans!!!

Carlos Baute també ha escrit en una cançó la següent perla: ¿Quién te da el desayuno en la cama y te hace sentir una dama? Està perpetuant l’estereotip de dona indefensa i necessitada. I l’home és tan excepcional que, uns versos ( si és que ho fossin), més avall, li diu que ell és capaç d’entendre-la fins i tot quan té la regla!!!!

També tenim l’explosiva Shakira que, a la tornada d’una seva cançó es confessa: bruta, ciega, sordomuda, torpe, traste y testaruda, es todo lo que he sido, por ti me he convertido en una cosa que no hace otra cosa más que amarte. I quin ritme, quina cadència, quin vocabulari!!! Però la lletra deixa molt que desitjar... Amb tot, com que és la dona de Piqué i ell juga tan bé al futbol... Doncs això: que no pensar és molt més fàcil!!!!

A tots ells, i als que falta per enumerar, se’ls hauria de prohibir cantar, fins i tot els dies 29 de febrer!

I és que la igualtat s’ha de cantar perquè s’ha de portar, gravada al foc, al cervell i al cor. I ha de ser un valor que, de no tenir innat, s’ha d’aprendre. I mai no s’ha de fer ostentació ni d’ignorància ni de falta de valors. I menys, donar-li Grammys!