No em queden ni cinc
dies (comptant la jornada de reflexió), per aconseguir que cap dona voti un
partit tan declaradament masclista com C’s.
Una societat té el mateix problema si li moren assassinades 93
dones o si ni moren 7? Tothom estarà d’acord en respondre no. Perquè és prou
obvi. I si la diferència fos de 93 dones per 7 homes?
Marta
Rivera, tercera de la llista per Madrid de C’s, va se capaç de dir al debat de
La 1 que el seu programa electoral preveu retirar el greuge de gènere per als casos de violència domèstica. Per què els
ciutadans de C’s —que deurien escollir aquest nom per diferenciar-se de la
resta dels seus antònims que devem ser els pobletans—, només volen parlar de
violència domèstica i no de masclista? Perquè si no se’n parla o no existeix o
no es reconeix el problema. I aquests ciutadans de C’s proposen eliminar la
pena agreujada per delictes de violència de gènere que va introduir la llei el
2004 i que va ser validada pel Tribunal Constitucional el 2008. La pena per
lesions que requereixen tractament és de tres mesos per a qualsevol persona, i
de sis mesos si es tracta d’un home que agredeixi la seva parella, ex parella o
persona relacionada.
Albert
Rivera, diu, vol acabar amb l’asimetria penal per qüestió de sexe. Però, no és
una asimetria més que desproporcionada que, de cada 7 homes que moren, morin 93
dones? No ha de morir ningú!!! Ni homes ni dones! Però moren moltes més dones i
per aquest motiu tots els partits, en el seu moment, van votar que els homes
que maltractessin les seves dones tindrien una pena específica. Solució? No!
Remei? Tampoc! A finals d’aquest octubre, a la península, 37 dones ja han mort
assassinades per les seves parelles.
L’estirabot
de C’s deu anar a buscar el vot dels homes masclistes i, com que sempre compta
els seus rèdits, n’hi deu haver prou com per córrer el risc de perdre el de les
dones feministes de veritat... i encara sortir-hi guanyant!
Quan
Marta Rivera va explicar la malintencionada proposta del seu programa, tots els
altres partits, amb raó, l’hi van
criticar. Després, el gran Albert Rivera va haver de sortir a rectificar i a
buscar matisos per evitar més crítiques.
Jo vull creure’m que per a ser president de segons quins estats s’hagi
de ser una mica llest... Encara que tinc els més dubtes, perquè el president
espanyol té un rànquing de pífies sonades molt espectacular... Però em nego a
acceptar que hi hagi dones que puguin votar un individu masclista com Albert
Rivera. Per què? Perquè de jovenet va guanyar un concurs de natació i se li van
desenvolupar uns pectorals que, per iniciar la seva carrera política, va anar
lluint pel davant i pel darrera, per amunt i per avall, només protegit per un
tapall?
I és que s’ha d’anar molt en compte abans de votar un individu per
a futur president, tot i que tingui bons pectorals. I les dones que no vulguin
ser capsigranys, mai, han d’anar en contra d’elles mateixes, votant polítiques
que no accepten l’existència de la discriminació de gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada