Escàndol de xifres

 Solem queixar-nos del món en què vivim i sovint parlem de com canviar-lo. Evidentment, fer-se expert en tauromàquia —allà on els vingui de gust—, només pot empitjorar el nivell cultural tant dels qui ho patrocinen com dels que s’ho hauran d’empassar .

Però, i si tractéssim de canviar totes les discriminacions? Que ens anés pitjor, molt difícil; i millorar no hauria de ser una utopia, sinó una possibilitat.

  Aquestes xifres us alertaran de la urgent necessitat d’alguns canvis. Només el 18% dels guardons en ciències, a Espanya, recau en dones. Només el 3% dels premis Nobel de ciències s’han concedit a dones. Només el 20% de les posicions estratègiques als laboratoris, universitats i centres d’investigació, a Espanya, estan ocupats per dones. Cap dona ha estat presidenta del CSIC. I només 6 dones han estat rectores d’Universitat, (d’homes, 70). De 173 societats científiques espanyoles, en l’àmbit de la salut, només el 41% tenen presidentes, (sent com és un àmbit força femení).

  A aquest panorama tan discriminatori, encara hi hem d’afegir el fet que individus reconeguts del món de la ciència, com el catedràtic de Bioquímica de la Universitat Autònoma de Madrid, Federico Mayor Zaragoza, a 2015, pugui dir que les dones, (per optar a càrrecs de responsabilitat), moltes vegades, es fan enrere per motius personals i familiars. Què??? Un senyor amb tantes titulacions i càrrecs importants pot creure, de veritat, que les famílies només són responsabilitat de les dones? O està insinuant que els homes no tenen problemes personals? Intolerable!

  Per sort, dins del món científic, també hi ha persones conscients. L’investigador Carlos López-Otín ens diu que per escollir els càrrecs destacats dins del seu àmbit, només es fixa en el talent. I aquest és el bé més ben repartit del planeta. Al seu laboratori, hi treballen més dones fent tesis doctorals perquè, diu, senzillament són millors.

  Això no és tot, segons una enquesta encarregada per la Fundació L’Oréal, el 63% dels espanyols creu que les dones no serveixen per a científiques d’alt nivell. ¿És possible que més de la meitat dels homes d’aquest territori tan proper al meu petit país (que potser també l’inclou...), puguin pensar tal barbaritat? Què s’ha de fer a les escoles? Segur que ensinistrar adolescents per martiritzar toros, no! Sort que a Catalunya, la nostra formació humana i cultural ja ens ha permès superar aquest atavisme!

  El programa La dona i la ciència, impulsat per la UNESCO i la Fundació L’Oréal ha recolzat un manifest amb el lema Canvia les xifres. Demanen reivindicacions com donar més visibilitat a la feina de les dones científiques o reconèixer-les als premis científics.

  I és que la discriminació positiva per a les dones, no seria necessària sense la discriminació negativa inicial. Pel fet de ser dones, no se’ns ha de prendre res. Com diu la biòloga molecular, Margarita Salas: si tota la societat està muntada per posar les coses més difícils a les dones, evidentment, tot li serà més difícil.