dissabte, 23 de novembre del 2019

Periodistes de l’«antiperiodisme»



Sí que em dol, sí, que el subjecte d’aquest enunciat terrible hagi de ser femení. Però és així i ho lamento. Com també ho lamento quan els protagonistes són masculins. Perquè en realitat, l’antiperiodisme va començar amb un home ben masclista, Jiménez Losantos. Que a dia d’avui, encara defensa l’autoria d’ETA en l'atemptat islamista d'Atocha.
L’«antiperiodisme» paraula que el corrector marca falta perquè deu ser més llest que algunes persones, no hauria d’existir.
L’«antiperiodisme» que no informa correctament, però sí calumnia, menteix, distorsiona i no sé quantes coses més, ja no és periodisme. És res! I per tant, qui el practiqui, hauria de ser sancionat amb multes caríssimes i foragitat del Col·legi de periodistes. Expulsat dels medis.
Hi ha una pàgina a Facebook amb el títol «Hoy dimisión» que, fa pocs dies va fer córrer un text (que potser ja és d’un temps anterior però segueix de màxima vigència), sobre dues dones que, volent passar per periodistes, perquè hi ha canals com Telecinco i Antena 3 que també fan antiperidisme, es permeten rebaixar la professió i deixar-la a l’altura dels insults, calumnies i mentides. Basar el periodisme en aquestes tres regles és degradar-lo. I fan molt mal a les cadenes que dignament fan la seva feina ben feta.
Estic parlant d’Ana Rosa Quintana i Susana Griso, dues dones.
Vegeu el titular que aquesta pàgina els ha posat: «Somos mercenarias al servicio del régimen corrupto (aquí rep tothom que té motius per rebre), sicarias de la mentira y la intoxicación. Nuestro trabajo lo hacemos muy bien porque no tenemos escrúpulos ni tampoco dignidad. Para nosotras sólo cuenta la «pasta» y nos forramos». I hi afegeixen amb lletres vermelles: «Sois carroña».
És molt fàcil, calumniar. Especialment a les xarxes socials i a algunes cadenes televisives que, justament, viuen d’això. Com la de la Quintana i la Griso. O la de qui ha escrit això sobre elles. Propalen acusacions falses i enganyen a moltíssima gent. Es basen en una tècnica que ni és ètica ni legal ni periodística (bé, del mal periodisme de la Quintana i la Griso, sí). I no és altra que: «Calumnia, que alguna cosa queda». Aquesta expressió té el seu origen en un text del filòsof Brancis Bacon que, al seu temps, es va inspirar en una expressió llatina famosa. Posteriorment, tant Beaumarchais com Rossini, van utilitzar-la en una ària del seu «Barber de Sevilla».
Normalment, se sol calumniar amb premeditació i intencionades ganes de perjudicar, tant com es pugui, la imatge d’algú. A més, l’antiperiodisme no sol demanar disculpes ni rectificar. És una mala praxi tant si la perpetren homes com dones.
I és que la dignitat personal hauria d’allargar-se fins a la dignitat professional. Perquè si no, la primera pot quedar en entredit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada