dissabte, 3 de desembre de 2016

Que les dones treballin, un problema?!!!


No fa gaires dies, el diari El Levante va publicar unes polèmiques declaracions de Juan (però és català i amb això ja us dono pistes per saber per on patina), Rosell (que no crec s’hagi extirpat la s). Aquest senyor, a part d’estudiar a la Politècnica de Catalunya (que no va poder completar la seva formació), és un empresari català d’alt pedigree econòmic. És fill i nebot de dos destacats promotors de la Banca de Madrid (suposo perquè aquesta cèntrica capital els deu escopir uns beneficis més poderosos). I aquesta filiació familiar, em fa sospitar que arribar al càrrec, potser, li ha resultat més fàcil que si no hagués tingut calerons. Actualment gaudeix dels rèdits de ser president de la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials). I amb la irresponsabilitat que li permet aquest càrrec, té la gosadia i la indecència de qualificar la incorporació de la dona al món laboral com “un problema”!!!
És que encara no s’ha adonat que si les dones no treballessin, a més a més fora de casa, com a mínim, totes les seves milionàries impreses haurien de tancar per insalubres? Heu vist gaires homes fent tasques de neteges en oficines i empreses? I això per posar, només, un exemple. Aquesta sí que seria una bona vaga de les dones! Quin col·lapse es produiria!
Rosell es va fer trending topic per aquestes masclistes declaracions. I és que , quan un és masclista, se li escapa com el vapor de les olles a pressió. I a vegades, exploten! Per aquest motiu el mateix diari ha hagut de despublicar la seva notícia negant categòricament —amb aquella màgia que broda tan bé el PP—, aquestes declaracions. I ara es veu que volia dir que la presència de les dones al món laboral ha augmentat la taxa d’activitat en 25 punts, en els últims 25 anys. Oi que una gallina i un panellet no s’assemblen de res? I vés a saber si aquesta dada també es brodada per sortir del pas!.
La seva pregunta era: com crear més llocs de feina? Fàcil per a alguns: deixar d’acaparar càrrecs de sous desorbitats. Ell mateix també va embutxacar-se els diners de ser President del Foment del Treball Nacional mentre, se adonar-se’n també li queia el sobre de la CEOE.
Aquest brillant professional també va gestionar la primera reforma laboral de Rajoy i la negociació amb els sindicats es va trencar. Tot i emmascarar la gestió amb una aparent voluntat de crear més llocs de treball, el que volien era retallar els drets dels treballadors i les seves indemnitzacions per acomiadament. Malentranyats!
Els sindicats van convocar una vaga i, llavors, el PP encara va rematar el tret amb unes declaracions al seu ABC dient que s’havia de legislar de nou per regular el dret a vaga mantenint serveis essencials. Ja us podeu imaginar com quedarien les lleis si tinguessin majoria absoluta...

I és que per més títols, pedegrees, presidències... que es tinguin, si darrera no hi ha un bon cor, respectuós amb els treballadors més desafavorits i amb les dones poc valorades, els diners només serveixen per a malgastar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada