dijous, 24 de març de 2016

Prohibits els escots i les minifaldille


Mitch Holmes, senador dels Estats Units i president republicà del Comitè d’Eleccions i Ètica de la ciutat de Saint John, ha inclòs al codi de conducta de l’Ajuntament d’una ciutat de Kansas, la següent normativa: queda prohibit assistir a la feina amb escots i minifaldilles per “inapropiades”.
  Si hagués obviat la preposició, els escots i les minifaldilles inapropiades, probablement, no haurien aixecat tantes crítiques. Segons el diari local The Kansas City Star, algunes senadores li han criticat la mesura per sexista.
  Buf!!! La foto d’un dels vestits prohibits em fa pensar, només en la seva part inferior, en el de la Sharon Stone a Instint Bàsic. Però quant a pitrera, l’actriu anava decentíssima, i la noia de la foto, a partir dels mugrons, només li tapen aquell bé de Déu de carn, dos tiretes minúscules de roba vermella que li subjecten el pam i mig de roba que llueix.
  Amb tot, de la noia de l’Ajuntament no en sabem res i suposem que durant tot l’horari laboral no mou les cames. En canvi, la Sharon Stone no volia ensenyar res; va ser el director de la pel·lícula qui li va demanar que es tragués la roba interior, prometent-li que no es veuria res. Malauradament, la pantalla gran li va jugar una mala passada a l’actriu i, el dia de l’estrena, es va veure més del previst. Ell, indignada, va clavar-li una plantofada al director, però la pel·lícula va tenir molt d’èxit i això deuria calmar-li l’enuig.  
  Tornant al vestit prohibit, per les dues possibilitats: escot i minifaldilla, només em fa dubtar si també l’utilitza a l’hivern, quan per més calefacció que hi hagi, pot resultar una mica fresc. Tanmateix, a la feina, per poder concentrar-se adequadament, resulta més pràctic no haver d’estar pendent de quan has de canviar la postura de les cames ni de quan necessites flectir el cos cap endavant, si algun superior demana que davant dels seus narius, es subratlli amb els dits, alguna paraula sense importància.
  Cal tenir present, però, que hi ha programes de televisió que requereixen una indumentària concreta: no és el mateix presentar les dotze campanades que un magazine de tarda. Amb tot, hi ha dies que la Melero no sap si és desembre o el cor de l’agost. I no cal dir per exemple, que encara que la Sandra Sabartés —que llegeix de meravella—, anés vestida com una monja, El Intermedio tindria la mateixa audiència masculina.

  I és que anar correctament vestit, tant un home com una dona, és una qualitat que ajuda a no fer el ridícul ja sigui a l’ajuntament, a la televisió o arreu. Amb tot, les dones joves caloroses que es poden permetre aquests vestits per anar més fresquetes, quan els arribi la menopausa, malauradament, ja no es podran treure cap peça per refrescar-se, si no és quant a hàbits —i per la crisi—, ens en tornem cap a l’època d’Adam i Eva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada