diumenge, 1 de febrer de 2015

Esclava et dono i no muller



Hola feministes! Això del masclisme ve de molt llarg i va per llarg. Tanmateix, tal i com van les coses, sembla que aquest camí tan llarg, no té fi. Encara queden molt homes masclistes, algunes dones que són poc feministes i algunes feministes que encara no ho som prou.
  No fa pas massa dies, vaig escoltar a les notícies que els adolescents d’ara són més masclistes que els seus pares, quant al control de les seves parelles. En descàrrec d’ells, cal dir que les noves tecnologies els faciliten molt la tasca. Els permeten saber en tot moment, què fan i on són.
  Sense anar gaire més lluny d’aquestes ratlles, també són molt lamentables alguns dels comentaris —especialment els que s’emparen en el més covard anonimat—, que rep la Simoneta. Voldria poder suposar que els més deplorables estan escrits per homes molt masclistes. Amb tot, és impossible: es nota l’estil i la contumàcia rabiosa.
  Anem al tema. Fa uns dies, la revista Cosmopolitan, en la seva versió mexicana, va publicar un article que donava tretze consells a les dones per poder fer, més duradora, la seva relació de parella. Ha estat un article molt criticat i contundentment condemnat per masclista. I això no ho diu la Simoneta, ho diuen molts periodistes i en molts diversos mitjans de comunicació. La majoria ha coincidit a titllar els consells, d’escandalosos.
  Us en faig cinc cèntims. L’autor — que no sé per què també s’empara en l’anonimat...—, comença malament i només atribueix a les dones —fent-les a elles les úniques responsables—, la dificilíssima missió de fer perllongar les relacions de parella.
  En el meu diccionari mental, parella és un conjunt format per un mascle i una femella. El mot femella té una segona accepció: peça amb forat roscat en el que penetra o encaixa un cargol de rosca. No em podeu negar que no té una clara connotació sexista. I qui podria haver assignat a aquesta paraula, a aquesta peça? Deixem-ho!
  L’evident és que el cargol necessita de la femella i aquesta sense el cargol, ja no té vida de parella. Algú li demanaria a una femella que fes la feina del cargol, ella tota sola? Tornem-ho a deixar!
  L’anònim autor de l’article sembla oblidar (perdó, ho oblida del tot), el funcionament de tan senzilles peces de bricolatge. I els seus consells són mesquins i menyspreables. Potser per això no els signa... Veureu:
— deixa que es mengi l’últim mos del plat que hàgiu demanat encara que tinguis molta gana. Esclava et dono i no muller!!!!
— dóna sense esperar res a canvi (al home no li cal fer...). I deixa que ell esculli el programa o film que vulgui. Aquest punt el remata aclarint que la dona, fins i tot pot tenir sort, si ell escull alguna cosa que li agradi. Però si no ho fa així, segur que té lectures endarrerides esperant ser llegides.
— compra la llet i el paper higiènic i no li ho diguis. Es veu que aquestes foteses el poden fer empipar i val més que no alterar-lo (oi, tant!).
— fes-li un cafè al matí, abans no el demani. Però, i si aquell dia no li ve de gust i s’enfada?
— compra-li el medicament que necessita o un paquet de calçotets. I si no se li endevina la textura del cotó, o el color, la talla i li estrenyen... encara s’enfadarà més! Quina por!
    acotxa’l amb una manteta...
    fes-li festes... (aquí es pot ampliar el ventall, suposo...)
    sorprèn-lo amb alguna cosa que no s’esperi...
— sacrificat per ell, desviant-te del teu camí per ajudar-lo a ell i als seus amics. Aquí, tot i que em costa, em quedo muda!!!!
Si us plau, feministes! Si coneixeu alguna dona capaç d’acceptar aquest decàleg, feu-li veure que amb una sola idea, molt més fàcil, en té prou: deixa’l del tot, abans no passin ni cinc minuts.
            Ah! I parelles de dones i homes feministes, no cal que us preocupeu per res perquè el feminisme no està pas renyit amb voler agradar a qui s’estima.

També la podeu seguir al Nació Solsona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada