divendres, 30 de gener del 2015

Els homes poden continuar fent el que vulguin, com sempre!


Hola feministes! El govern espanyol, que només per aquest document ja voldria que no tingués res a veure amb mi, ha publicat a la web del Ministeri de l’Interior, en l’apartat de serveis als ciutadans (en masculí, tot i que només va adreçat a les dones), uns senzills consells per evitar ser violades. Perquè, com no? la culpa sempre és de les dones!
  Jo els hi voldria preguntar, (però ja és igual perquè no tenen solució ni salvació perquè no tenen propòsit d’esmena), com pot ser que una dona, agredida sexualment passi a ser la culpable i no es pugui entendre que és la víctima?
  Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior, polític castellà establert a Catalunya (lamentablement perquè esquitxa), és fill d’un militar falangista i és membre de l’Opus Dei (que jo pensava que només seleccionava a persones brillants ). Militar, ell no ho és; falangista... però cristià bé deu voler semblar-ho? Potser ara a l’Opus ja passen bou per bèstia grossa! Per mi que li falta llegir una mica més, o potser va treure unes notes com les d’Aznar a Rajoy al batxillerat? Si hi posés voluntat, amb un curset accelerat d’estiu, potser podria arribar a entendre la diferència entre víctima i culpable! Per mi que li falla de base el coneixement (amb el sentit més ampli de la paraula), o la base del coneixement...
  Ara us explicaré, feministes, què hem de fer aquest estiu ( o tot l’hivern, ja us ho he dit...), segons aquests impresentables senyors que, lamentablement, una vegada més, coincideixen a ser del PP. Amb tot, ells estan tranquils perquè les seves dones no agafen l’autobús, no es posen en descampats, no fan auto-stop...
1.- No fer auto-stop (és que ni ganes de posar-se al dia, perquè ara amb BlaBlaCar, la gent comparteix cotxe per estalviar energia i diners... és que ni es recorden que molts estem de crisi...)
2.- No recollir desconeguts (BlaBlaCar té més de vuit milions d’usuaris que cada dia esmorzen junts)
3.- A la nit, evitar parades d’autobusos solitàries (perquè tothom viu a la plaça major o al triangle d’or...)
4.- Si l’autobús no està massa ple, asseure’s al costat del conductor (perquè com que ha passat un examen de no violador, després et convida a casa a fer un beure).
5.- No passejar per descampats solitaris ni tan sols acompanyada. (perquè les dones tenim per costum preferir els descampats a les festes de Gràcia o de Sants...)
6.- Si inevitablement hem de passar per zones fosques i solitàries, hem de canviar d’itinerari. (doncs el mateix, per anar fins a la depuradora, per exemple, per si algú hi té alguna casa, primer passarà per la plaça major i, després cap a la depuradora; o es pot quedar a dormir arrecerat sota els porxos, si no estan foscos ni solitaris).
7.- També ens hem de comprar un xiulet. (és per si veiem a venir un delinqüent amb una etiqueta que ho especifiqui).
8.- Abans d’aparcar el cotxe, hem de mirar que no hi hagi al voltant ningú amb cara sospitosa. (apa, a sobre a llevar-nos més d’hora per poder fer vistes panoràmiques exhaustives).
9.- Si vivim soles, no podem posar la inicial a la nostra bústia. (perquè els carters/carteres tenen tot el temps del món).
10.- Al vespre, hem de córrer les cortines per evitar mirades indiscretes. (ara, a sobre, després d’haver pagat, potser, un piset amb vistes, ens haurem de fastiguejar sense veure-les per si algú ens vol mirar mentre tapades de caps a peus fem el sopar).
11.- També hem de deixar les llums de dos o tres habitacions enceses per aparentar que estem acompanyades. (el que faltava: ser dona serà més car!)
  Em sembla que ja no cal continuar amb tants despropòsits. Però em pregunto: no seria millor, més econòmic i més eficaç, fer un tractament directament dirigit a tots els homes capaços d’agredir sexualment les dones? Per què els consells no van dirigits als culpables i no a les víctimes?
  Si us plau, feministes, sigueu prudents, però no tingueu en compte aquests consells. Ah! I Pepita, no cal que segueixis llegint la Simoneta, no et va bé!

També la podeu trobar al Nació Solsona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada