divendres, 30 de maig de 2014

El Cañete, al canyet!



Hola feministes! La prepotència és una defectuositat que, encara que vagi acompanyada d’una extremada intel·ligència (és un suposar...), resulta repulsiva. Però, si a més, va acompanyada d’un intolerable masclisme, llavors, resulta repugnant.
  D’on li pot sortir al tal Cañete, aquesta prepotència? Rodanxó, més aviat baixet, quasi canós total, miop o qualsevol altre defecte visual, de mal perdre, poc brillant (que no em refereixo a lluent), mal afiliat, mal parlat (us recordeu dels “por mis coj... del transvasament de l’Ebre?)... Quantes virtuts no hauria de tenir per poder intentar compensar tot aquest mal planter de defectes? Alguna, al menys, se li hauria de poder veure a primer cop d’ull!  I porto dies mirant-me’l i us ben asseguro que no sóc capaç de veure-n’hi cap! Jo tampoc no hi veig gaire bé i potser se m’ha escapat algun detallet... Al final, he pensat si podria ser que portés roba bona com les bosses d’Hermès de la seva “colegui” valenciana. I què? Perquè si es treuen la roba (o les bosses), què els queda? Un excés de quilos! I amb això no vull dir que ser rodanxó sigui cap defecte, perquè les persones amb uns quants quilets de més solen ser bonasses i tranquil·les.
  No hi ha cap llum reveladora que m’il·lumini sobre la constant repetitiva coincidència d’aquest mal tret de la prepotència en molts dels homes del pp. Si han tingut accés a la cultura i a la formació bàsica i imprescindible com a persones, per què s’entesten en menysprear gratuïtament les dones? És massa coincidència! Tants? Formarà part del seu ideari polític o personal?
  Realment, l’única explicació que se m’acut per aquesta barbaritat del Cañete és que, veient que havia perdut el debat, i dolent-li en el fons de l’ànima que fos una dona qui l’hagués guanyat, verinosament ho va invertir dient que li havia donat peixet. I, esperem, que el mateix peix li capgiri el seu destí i desaparegui del mapa polític del nostre entorn, com a mínim!
  La dita catalana que diu: les figues són verdes quan no les pot haver, li escau com anell al dit. Com que he perdut, dic que m’he deixat guanyar. I se li nota el llautó rovellat!
  S’ha de procurar que, els defectes que un té, no emprenyin massa el pròxim. Perquè si no un se’n va al canyet, com el Cañete! Esperem que així sigui! Que no vull dir que se’n vagi a l’altre barri (quin mal averany a l’infern!), Déu me’n lliuri! Sinó que ningú no el voti per impresentable.
  Si us plau, feministes! A les portes de les europees, no permeteu que gent masclista ens hagi de representar. Ja ho estem lamentant prou, que no ho haguem de lamentar més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada