dimarts, 4 de febrer del 2014

L'avortament i en Gallardón



L’avortament i en Gallardón, que rima amb m… ón. Ei! Misticón, que vol dir beat!

Hola feministes! Tot just acabo d’enviar a impremta les Barbaritats femenines, que l’aberrant Gallardón, com si estigués fent política de la bona, ens fa una nova (vull dir novament caducada), llei de l’avortament. I les feministes, tal aberració, no la podem passar per alt!
  Jo no vull teoritzar, que això ja ho fan els que hi entenen. Jo, com a feminista recalcitrant, vull passar a l’acció. En menys de nou mesos ho podem tenir resolt! La idea és molt senzilla. Com que la violació masculina ha quedat com a causa lícita d’avortament, jo proposo a totes les feministes embarassades que desitgin avortar, per poder aconseguir-ho, que diguin que el pare de la criatura és en Gallardón. Seria una paraula contra l’altra i com que ja hem vist tants casos de calúmnies i difamacions a la política actual... tornaria a ser un passar bou per banya grossa! Ben fet, no! Però, ell, ho ha fet bé? Encara menys! I amb tantes proves de paternitat, perquè enguany a l’estat espanyol hi ha hagut 118.359 dones que han avortat... amb tantes denúncies, no li donaria temps de dedicar-se a la política i, de pas, ens faria un segon favor.
  Per si el pla A no funciona, tranquil·les, pla B! A Catalunya hi ha tot un exèrcit de boníssimes ginecòlogues que haurien d’agafar l’AVE (amb l’instrumental necessari al maletí), i presentar-se a Madrid, a la saleta del Gallardón. Us recordeu del cas d’aquell home transsexual argentí que va tenir una nena? Doncs així de fàcil! Estirat al sofà, i sense anestesia, entre totes, li cusen un aparell reproductor femení i, de pas, li injecten semen masculí (no pas d’ell, que no necessitem un gallardonet). Si les normes d’higiene no són les òptimes, no passa res tampoc perquè, a partir d’ara, moltes dones es trobaran en aquesta mateixa situació i n’hauran de pagar les conseqüències. I quan el bombo del Gallardón encara no es noti, ell, ja haurà enllestit una nova llei per deixar avortar lliurement a totes les dones, que, amb dolor i sofriment, moltes vegades, s’han d’enfrontar a aquest trauma vital.
  I ja posats a imaginar bestieses, les dones, ¿no podríem fer una cosa semblant a la que acaben de fer aquests quinze homes, sols, decidint sobre la llibertat d’avortament de les dones?
  Ben fàcil, Amb tres dones n’hi hauria prou. En mitja hora en tindrien prou per posar-se d’acord en treure una llei que obligués a castrar químicament a tots els violadors. Com baixarien les violacions!
  Si us plau, feministes, feu tants escrits i manifestacions com pugueu en contra de la llei d’avortament del Gallardon que rima amb m... ón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada