diumenge, 1 de desembre de 2013

Al ministre Wert

Hola feministes! Creieu que es pot ser lladre i ministre d'Economia alhora? Sembla que no però... ara com ara... El que ja és un fet real és que un ministre de Cultura pot ser un descomunal ignorant de... TOT!  Com pot ser ministre, un impresentable individu com el tal José Ignacio Wert? Em fa sentir, fins i tot, vergonya aliena cap a Europa i terres allà on l'hagin pogut escoltar. Ara vol espanyolitzar els escolars que viuen a Catalunya! Fatídica paraula! Li enverina l'enteniment que un dia va necessitar per aconseguir unes oposicions, i se li deurien cruspir. Potser, i no ho sabem, ja fa classes de català en la intimitat per no quedar endarrere dels catalans.

El cas és que pels meus anys de docent de professió i de vocació, m'adono que aquest paio no en té res de professional, és un malintencionat i provocador, mesquí i roí.

¿Està desitjant que algú li faci una cara nova per dir que la culpa és dels catalans que no saben aguantar ni un petit acudit? I llavors, ja tindria l'excusa que li fa falta per fer tancar les escoles públiques catalanes! Que d'altra banda, deu ser el més irreprimible dels seus desitjos. I per què ? Quin mal li fan, a no sé que congrií un odi visceral, per raons inexplicables, als catalans? Raons que no deuen ser gaire inexplicables perquè potser, en el fons, no té sinó aquell mal que se'n diu complexe d'inferioritat i que hi ha un munt de perfils que intenten guarir-lo, atacant l'enemic. Perquè així ens veu ell, com l'enemic. I per això mossega i esgratinya.

La provocació és un mal assumpte, en política. O això no li han explicat a la seva complutense universitat? Sap, per casualitat qui són, per posar dos exemples, Robespierre i Cromwell? L'un era un exaltat que provocava les masses, l'altre vivia d'abusar del poder.

Vostè hi coincideix en ambdós aspectes.

En un moment de crisi econòmica, quan moltes famílies tenen problemes per pagar el menjador escolar, vostè es permet el luxe de dir que té diners per subvencionar centres que espanyolitzin nens catalans. Què no li dóna feina, el seu ministeri? O s'hi està per cobrar a fi de mes? ¿Aquesta espanyolització seria una d'aquelles prioritats tan típiques del seu partit? No seria millor repartir aquests diners a totes les escoles que té escampades arreu, per sufragar els menjadors escolars?

Ministre, que ja hauria de ser ex-ministre, Wert, hauria de recordar com varen morir, sense ser culpa dels catalans, aquells dos exemples que abans li he esmentat. Se'ls va revoltar la gent que tenia gana i estava farta dels abusos.

Als que no els arriben els diners per dinar, sense ser catalans, també se'ls podria posar molt malament la seva idea.

Si us plau, feministes independentistes, no permeteu que us escolaritzin els vostres fills en espanyol!

Us podeu imaginar aquest retrògrad ministre com a cap del departament de Violència de gènere? "La maté porque era mía". Sobren les paraules.

Ministre Wert, del que vostè ha dit, a Catalunya en diem tenir el cap verd. Però com que no té llengües li traduiré: green head, tête verte, grünen Kopf...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada