dissabte, 29 d’agost de 2020

Enrica Ramonet i Canal



Enrica Ramonet i Canal nasqué el dia 15 de juliol de 1922 al carrer de Sant Llorenç, número 38, a la casa Ton Jaio de Solsona. Els seus pares foren Domingo Ramonet i Torrent i Dolors Canal i Riu.

El fill petit de l’Enrica conserva alguns documents de la seva mare. És molt original una llibreta, ordenada per anys al cap d’amunt de la pàgina hi posa del 1941 al 1944 amb els títols de les cançons que més li agradaven i amb la música escrita en lletres. Per exemple: Ámame esta noche, rumba, si, do, la, si, do… També es conserva una llibreta de deures de l’any 1936 tota escrita en francès. Quan tenia catorze anys ja feia anàlisi sintàctic i morfològic en francès. També hi ha força redaccions, dictats i alguna carta. En una de les primeres cartes, la senyoreta li respon en francès, que l’ha feta massa curta perquè només havia escrit set ratlles! Però, a partir d’aquella no van haver de tornar a dir-li i totes tingueren un «très bien».

Un altre document és el de quan va anar a Barcelona a estudiar Càlcul Mercantil a la famosa Acadèmia Cots. Era l’any 1941; per tant, ella tenia dinou anys. En aquella època poques noies degueren tenir aquesta oportunitat. La llibreta és impecable: sense cap taca de tinta ni cap errada. Molt pulcra. A dins, també hi ha el certificat de l’Acadèmia que ella obtingué, en castellà, amb la qualificació d’excel·lent.

També es conserven dues llibretes grans de tapa dura lligades amb uns cordons de color coure. Les llibretes són de color negre i amb lletres daurades hi posa «Academia Cots, Ejercicios de examen». A la part superior hi ha l’escut de l’Acadèmia amb les lletres «Omnia labor vincit». I a la part inferior hi ha enganxada una etiqueta amb el nom de l’Enrica i l’assignatura de què es tracta. L’una és de mecanografia i l’altra d’ortografia. Ambdues són de l’any 1940. Són d’una gran pulcritud i perfecció.

L’Enrica entrà a treballar a l’Ajuntament de Solsona, probablement, durant l’any, 1946 i s’hi quedà fins l’any 1949. Fou la primera dona que treballà a l’Ajuntament de Solsona.

Es molt possible que deixés de treballar-hi en casar-se amb Eduard Tripiana Doña el dia 24 de novembre de 1949. Tingueren dos fills: l’Eduard, el gran, nascut el 28 d’agost de 1950 i el Josep M., del 22 de maig de 1957.

Quan ja de gran va haver d’instal·lar-se a la Residència, un estiu, un grup de noies d’un Camp de Servei de voluntariat, van anar a passar uns dies amb la gent gran i es van esforçar tant com van poder per fer-los-ho passar d’allò més bé. Van pintar flors, van fer un mural, van cantar, van fer un festival... i mil coses més. Una noia, Maria Domingo va agafar-li molt d’afecte a l’Enrica i després li va escriure una carta molt afectuosa que el seu fill encara guarda. Es veu que a l’Enrica ja li costava molt de menjar i sempre era l’última. Doncs la Maria l’animava a esforçar-se amb el menjar i li aconsellava que s’engresqués a participar en totes les activitats de la Residència. A més a més, li envià una fotografia signada en la que es veien les dues a la cuina a punt de dinar. Aquesta noia de ben segur que en guarda un bon record després de passar-hi pocs dies i quan ella ja estava malalta.

L’Enrica morí el dia 20 de novembre de 1996 a l’edat de 74 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada