Els homes no saben fer de Primera Dama?

O no volen? O no en saben? Amb les dues possibilitats quedarien ben malament. N’hi ha alguna altra, de possibilitat? Potser... no els dóna la gana? Encara seria pitjor!

Però ho entendria més: a qui li pot agradar haver de perseguir arreu del món al seu consort i haver d’anar carregat amb un munt de maletes plenes de vestidets per lluir? Que si la feina (?) dura una setmana, necessiten pel cap baix, sis conjunts de matí de la Sita Murt, sis de tarda de la Purificación García, sis més de còctel de la Carolina Herrera i quatre o cinc de nit de Coco Chanel. Total, que comptant els complements (sense les joies, clar), les maletes poden costar, també pel cap baix, uns cent mil euros!!!

A veure, a la darrera reunió de mandataris de l’Otan, la foto de les primeres dames té una sorpresa espectacular. Quina dignitat i quina coherència, el marit del primer ministre de Luxemburg. Ell és el primer en estar al seu lloc i aparèixer a la foto de primeres dames.

Algú coneix el marit de la senyora Merkel? O el de la Theresa May? Que no els agrada posar-se vestidets com fa la Melania Trump i lluir com pitxers bufons? Si les dones fa segles i segles que ho fan! És molt fàcil i divertit. I està molt valorat... Segur que quan ho provin no sabran deixar-ho.

Gauthier Destenay —l’home primera dama per primera vegada—, es va casar amb Xavier Bettel fa dos anys gràcies a una llei que el mateix primer ministre va impulsar. I tan jove i bufó com surt a la foto, ha passat la mà per la cara a d’altres marits que, amb molta més experiència (ni que sigui per edat), no han tingut el coratge de posar-s’hi mai. I mira que ho tenien molt més fàcil perquè el seu matrimoni no aixecava tanta pols. I ell, amb vendaval inclòs, ha aguantat el tipus.

Llàstima que la notícia no ha tingut el ressò que es mereixia per culpa de les animalades que Donald Trump fa dia sí, dia també. Com quan esbronca els països de l’Otan, retraient-los que no compleixen  amb les seves obligacions financeres, o bé l’escandalosa empenta que li va donar al primer ministre de Montenegro. Tot això, posant set flassades sobre l’escena de “les manetes” amb la seva muller quan, en arribar a Jerusalem, ell —tot estranyot potser pels canvis de pressió...—, s’espera un moment per donar-li la mà i ella —que deu estar molt rabiosa perquè tots caminen tres passes més endavant i els seus talons no li permeten atrapar-los—, li rebutja amb una manotada poc digna. Però també puc entendre que la xiqueta (quants anys té?), estigui tipa i cuita de que el seu marit la faci quedar tan malament. Ja se sap: el diner té un preu.

I és que la dignitat és un valor moral que tot i posseir-lo de manera innata els humans, no totes les persones són capaces d’accedir-hi per manca de qualitats.