Peus ensangonats per culpa del masclisme

Nicola Gavin té una amiga que treballa al restaurant Joey d’Alberta, al Canadà. Quan va veure els seus peus ensangonats, per fer-li costat, va decidir publicar al seu facebook, la història. La notícia va ser compartida dotze mil vegades en unes poques hores.

La pobra amiga, obligada a treballar amb sabates de taló alt al restaurant, durant tota la jornada laboral (que ja us podeu imaginar més llarga que els talons), es va treure les sabates —perquè no podia aguantar més mal—, i tenia els peus ensangonats! Es veu que havia perdut una ungla per portar, dotze hores cada dia, les sabates de taló. S’havia hagut de fer una petita cirurgia i l’havien obligada a anar, l’endemà, a la feina amb les sabates altes. Quan va ensenyar els peus ensangonats al seu cap, li va dir que l’endemà hi havia de tornar amb els mateixos talons.

Nicola va afegir un comentari a la foto: Vull mostrar això a tothom que visiti aquests restaurants. La política d’administració d’aquesta empresa  és que, mentre els homes poden portar sabates planes, les dones han d’anar amb taló alt tot el dia.

L’empresa, tot i saber que és mèdicament contraindicat portar talons més d’unes quantes hores seguides, va persistir en la cruel  exigència.

A la foto, podeu veure que l’amiga s’havia pagat unes bones sabates per poder evitar, una mica, el sofriment dels seus peus.

 Les dones amb diners a cabassos —quatre i el gat–, com Madonna, Sarah Jessica Parker, Naomí Campbell... ( i només en queda una i el gat), tenen el costum de portar “manolos”. Nom de les sabates del dissenyador Manolo Blahnik (que no suporta que les bategin com “manolos”). Però aquestes sabates oscil·len entre 1100€ (unes de baratetes), i uns 6000€ ( si porten pedreria). I és clar, una cambrera d’un Fish and Chips, no se les pot permetre! Malauradament, Déu dóna mocadors a qui no té nas! Perquè aquestes artistasses, només s’han de posar els manolos per anar de compres, amb taxi, a la Quinta Avinguda. La única excepció podria ser la de Julia Roberts que, tot sovint, es presenta descalça a les catifes vermelles.

I és que poder treballar amb un mínim de comoditat hauria de ser una condició sine qua non. Especialment si el gust i qualitat del peix i les patates no es pot veure afectat perquè els serveixin amb talons torturadors o sabata plana. Perquè suposo que el peix i les patates que serveixen els homes, amb sabata plana, gaudeix de la mateixa exquisidesa!