Podria guanyar les eleccions!

Jo ja sé com guanyar les eleccions! Les del dia 24 i les del dia 27! Fins i tot arrasar amb la independència. Espero que alguns polítics en prenguin nota per poder hissar el nostre país més amunt que les banderes de Merkel i d’Obama. Tots els polítics s’esquinçaran les vestidures per no haver-se’n adonat abans que Steven Nelms.

  És una inversió econòmica, de rèdits astronòmics, destinada a totes les mares —i pares que vulguin i puguin—,disposades a la renúncia del seu jo professional, en favor dels seus fills i de la seva llar.

  Les dones, sempre s’ha dit, són les columnes —corínties o salomòniques allà on n’hi hagi—, de qualsevol societat. Més encara: la meva mare m’explicava: quantes cases hi ha bones? Tantes com dones! Això sense oblidar que, dins d’una societat tan desenvolupada com la meva, ja hi ha alguns homes, com pilastres, que també sustenten les seves llars. Però no sé si són el tant per cent que confirma la regla o arriben, posem, al cinc per cent.

  Steven Nelms, imagino —si no fos per la quantitat d’hores que s’ha passat fent operacions matemàtiques—,voldria ser un d’aquests, però no ho és.  Casat amb Glory i pare d’un nen de dos anys, quan se’ls va acabar la baixa maternal, van fer números. Per poder seguir treballant tots dos, necessitaven una mainadera tan cara que, entre els dos, van decidir que Glory es quedaria a casa a fer-ho tot. Que vol dir: llevar-lo, vestir-lo, alimentar-lo, canviar-lo, passejar-lo... tot més d’un cop —o conc—, al dia, si es tracta de menjar... A més també s’encarregaria de la casa: escombrar, fregar, treure la pols, fer la roba, el wàter, comprar, dissenyar menús...

  Potser ell guanyava més i ella tenia més aptituds per a la llar. O potser, de quedar-se ell, els hauria sortit més car el suc que la sardina. Estic segura que no se’ls va ocórrer jugar-se la sort a cara o creu. Amb tot, no vull que aquestes reflexions em passin pel cap ni amb la fúria d’un tornado japonès.

  Per disfressar-ho una mica, Steven va voler quantificar el valor, en diners, d’aquesta magna obra. I va publicar els resultats —molt treballats—, al seu blog: We are Glory. (encara que només she s’ha quedat a casa). I mentre he s’ha convertit en viral, ella s’ha transformat en reina de la seva llar. Tot un títol!

  Els càlculs per setmana són: entre 50 i 100 dòlars per neteja, uns 250 de personal shopper; com a chef, uns 240; com a rentadora de roba, uns 25.  A més de 75 dòlars l’hora per tasques d’assistència. Tot plegat, uns 73.960 dòlars l’any!

  Ni que fossin la quarta part de la meitat de la meitat! Qualsevol govern que, tot i sense donar diners, ajudés a qui tingués la bondat de quedar-se a casa per tenir cura de la llocada, arrasaria arreu!

  I és que aquesta amorosa ocupació femenina està poc valorada i menys reconeguda. I és la més difícil de totes.