50 merderades
d’ell
Tinc el
plaer de no estar inclosa dins dels cent milions de persones que han llegit els
tòpics del príncep blau d’en Grey i la
desvalguda Anastàsia. Que per convertir-los en rècord de vendes els han amanit
amb BDSM. És a dir: en pràctiques de sexualitat no convencional: Bondage (lligaments eròtics executats
sobre un persona vestida o nua), Disciplina,
Dominació i Sadomasoquisme.
Diuen algunes dones que, després d’haver
llegit el llibre, han descobert noves formes de sexualitat que els han salvat
la vida (que suposo, només enfonsada sexualment). I jo no m’ho crec. Estic
segura que les han convertit en víctimes d’un pervertit màrqueting. Puc
imaginar-me fàcilment com l’agència literària de les ombres, va signar un
contracte amb alguna franquícia, a nivell mundial, de sexshop. Així en pla
xinès, potser podria ser la cadena Fuetada feliç o bé Manilles alegres.
També em nego a creure que, posem, 50 milions
de dones, només la meitat, amb les seves corresponents parelles (homes /dones),
hagin passat penúria sexual fins a la maduresa, esperant que la revelació
divina els enviaria aquest diguem-ne, quadern d’apunts sexuals. Què l’estaven
esperant com Moisès les Taules de la
Llei? Impossible! Si no eren prou vidents com per anar, de
més jovenetes, a un sexòleg/oga o a un
divertit sexshop, com podien endevinar que se’ls revelarien tan redemptores llissons?
Estic seguríssima que el target d’aquesta obra (amb estudis de mercat pagats per l’ombrívola
agencia literària i la cadena xinesa de sexshop, amb aportacions de capital
privat d’alguns sexòlegs/ogues rics/ques), eren aquestes dones enfonsades
sexualment. I que ara, afortunadament, tot i emmanillades i fuetejades, ja
suren cap a la felicitat sexual. De l’altra, no n’estic parlant.
Perquè el problema no era pas de falta de
llibres. Si ens remuntem al sànscrit, i cap a l’any 250 dC. ja trobem els
famosos trenta-sis capítols sobre sexualitat humana. Per no dir-ne més...
Si l’embolic és aquest, quina mala llet, Sra.
E.L. James! Que són les seves fantasies sexuals? Doncs jugui-les amb el seu
marit, al seu llit!
Però com a fèmina, no li puc perdonar que ens
plantegi una dona cordereta, més ase
que un peix, sense cap gen de guineu i que vulgui ser engolida per un llop. I
que l’endemà al matí, estigui disposada a sortir de la panxa del llop, com els
cabridets, per tornar a donar-li plaer, tot engolint-se-la. I a més, que ens ho
plantegi com que la pobra cordereta,
ase i peix, frueixi deixant-se engolir. Que potser no és conscient que les
noietes joves són molt influenciables? Vol això per a elles? Ni ho ha pensat
perquè no té filles.
I és
que ni com a diversió és acceptable passar l’estona veient que una dona
necessita d’un home que la sotmeti per alliberar-la. Això no és llibertat. És
un missatge erroni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada