Feministes, no expliqueu els vostres sentiments als vostres homes! Es veu que no escolten!

 Hola feministes! Acabo de llegir un article sobre els homes i el futbol, que no marxa gens dels estereotips habituals: ells, en sa immensa majoria, adoren el futbol. I tant, que poden veure el mateix gol repetit quinze vegades; i tant, que poden escoltar la seva premsa groga sobre si ha posat el peu així o aixà, que si ha fet això o allò bé o malament... també un munt de vegades! I això o allò, evidentment, només es refereix a un jugador i a una pilota.

  Ara bé, l’article dóna més informació. Es veu que els homes escolten poc les seves dones. Si escoltessin poc els seus amics (o les xafarderies dels partits esmentats), diries: és una tara física! Però no! Es veu que, en un estudi realitzat per Landbroke ( i sent anglès no hi ha cap dubte que ha de ser boníssim), una companyia de joc anglesa, a 2000 homes, (en números perquè faci molt més efecte), aquests, els homes, només escolten les seves dones, com a molt, durant sis minuts! I després desconnecten.

  Però com us dic, no és una malformació genètica, perquè als amics solen escoltar-los una mica més. No cap cosa, no us penseu, però ho solen fer durant quinze minuts! Nou més que a les seves dones!

  Quina injustícia! Si normalment les dones tenim per vici mimar els nostres homes. I ens agrada parlar-hi i que ens contestin i tornar-los a respondre. Però és clar, nosaltres al final, fins i tot ens fem pesades de tant preguntar i respondre. Perquè allarguem molt els temes!

  Continuant amb l’estudi, per no fer com la típica dona, la conclusió és aconsellar les dones — cas que tinguin necessitat d’explicar algun problema personal de més de sis minuts de durada—, que es busquin una altra dona. Els homes, tot i que tenen la capacitat física per fer-ho, (al menys quinze minuts, que sempre dóna més marge), no hi estan avesats i no els agrada fer-ho.

  Suposo que aquesta conclusió és més que obvia perquè, per a una dona, és molt difícil reduir el seu estat sentimental a sis minuts. La dona no frueix fent resums pràctics de les seves emocions. Necessita més estona i, si pot ser, amb moixaines i tendresa.

  Ara bé, si alguna dona té la sort que el seu home estigui disposat algun dia a escoltar-la, els sis minuts que mentalment és capaç de mantenir la concentració vers la seva muller, aquesta ha de ser molt prudent i ensopegar molt bé el tema. Perquè si no, desconnecten abans dels sis minuts.

  No us penseu pas que tot això m’ho invento per criticar els homes. Tot és veritat i ho diu aquest estudi anglès tan bo.

Per si mai veieu que estan a punt de regalar-vos aquests famosos sis minuts, l’estudi aconsella evitar uns següents temes —i amb el següent ordre—, que els fan repulsió:

—    persones que no coneixen (comprensible).

—    companys de feina (raonable).

—    temes que han llegit a Facebook (acceptable).

—    horòscop (lloable).

—    sentiments ( INTOLERABLE).

—    nutrició (prescindible).

Si eliminats aquests temes, us queda alguna altra idea (ara penso en la política, però com que no surt a l’article... i potser com que les coses estan tan malament, tampoc no si volen fatigar...), encara heu de tenir en compte una altra coordenada. Està totalment prohibit ( si no es vol constatar que es viu amb un mut), parlar-los mentre veuen un partit de futbol a la televisió o mentre juguen amb el seu mòbil.

Si us plau, feministes! Si teniu necessitat de parlar dels vostres sentiments durant més de sis minuts, feu cas d’aquest interessant estudi. Tot el demès, poden ser serioses complicacions de convivència. Perdreu el temps i correu el risc d’engrossir els vostres problemes personals.

També la podeu seguir des del Nació Solsona