L’avortament i
en Gallardón, que rima amb m… ón. Ei! Misticón,
que vol dir beat!
Hola feministes! Tot just acabo d’enviar a impremta les Barbaritats femenines, que l’aberrant
Gallardón, com si estigués fent política de la bona, ens fa una nova (vull dir
novament caducada), llei de l’avortament. I les feministes, tal aberració, no
la podem passar per alt!
Jo no vull
teoritzar, que això ja ho fan els que hi entenen. Jo, com a feminista
recalcitrant, vull passar a l’acció. En menys de nou mesos ho podem tenir
resolt! La idea és molt senzilla. Com que la violació masculina ha quedat com a
causa lícita d’avortament, jo proposo a totes les feministes embarassades que
desitgin avortar, per poder aconseguir-ho, que diguin que el pare de la
criatura és en Gallardón. Seria una paraula contra l’altra i com que ja hem
vist tants casos de calúmnies i difamacions a la política actual... tornaria a
ser un passar bou per banya grossa! Ben fet, no! Però, ell, ho ha fet bé?
Encara menys! I amb tantes proves de paternitat, perquè enguany a l’estat
espanyol hi ha hagut 118.359 dones que han avortat... amb tantes denúncies, no
li donaria temps de dedicar-se a la política i, de pas, ens faria un segon
favor.
Per si el pla A no
funciona, tranquil·les, pla B! A Catalunya hi ha tot un exèrcit de boníssimes
ginecòlogues que haurien d’agafar l’AVE (amb l’instrumental necessari al
maletí), i presentar-se a Madrid, a la saleta del Gallardón. Us recordeu del
cas d’aquell home transsexual argentí que va tenir una nena? Doncs així de fàcil!
Estirat al sofà, i sense anestesia, entre totes, li cusen un aparell
reproductor femení i, de pas, li injecten semen masculí (no pas d’ell, que no
necessitem un gallardonet). Si les normes d’higiene no són les òptimes, no
passa res tampoc perquè, a partir d’ara, moltes dones es trobaran en aquesta
mateixa situació i n’hauran de pagar les conseqüències. I quan el bombo del
Gallardón encara no es noti, ell, ja haurà enllestit una nova llei per deixar
avortar lliurement a totes les dones, que, amb dolor i sofriment, moltes
vegades, s’han d’enfrontar a aquest trauma vital.
I ja posats a
imaginar bestieses, les dones, ¿no podríem fer una cosa semblant a la que
acaben de fer aquests quinze homes, sols, decidint sobre la llibertat
d’avortament de les dones?
Ben fàcil, Amb
tres dones n’hi hauria prou. En mitja hora en tindrien prou per posar-se
d’acord en treure una llei que obligués a castrar químicament a tots els
violadors. Com baixarien les violacions!
Si us plau,
feministes, feu tants escrits i manifestacions com pugueu en contra de la llei
d’avortament del Gallardon que rima amb m... ón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada