Barbaritats femenines

Hola feministes! Avui vaig una mica endarrerida de notícies. El cas és que encara no m’he pogut treure del cap la no-senyora Rosa Díez i les seves barbaritats, que una altra no-senyora, Maria Antonia Trujillo en diu més. Ambdues tenen el mal vici d’insultar impunement.

  Amb les seves indignitats, el baix nivell d’expressió anglesa de la “roja” del relaxing coffee, (operada de dents i arrugues —però amb un estat post operatori molt més deplorable—), és una broma de fireta. Ara, que sí penso amb les seves multes per remenar escombraries, la veig després d’expirar, de pet, cap a les calderes de Pere Botero (perquè ni aquest Sant Pare tan bo serà capaç de trobar-li un raconet al purgatori).

  Tornant a la susdita Rosa Díez, cap de llista de l’espanyolisme peninsular i que ara ho vol manar tot i ser d’esquerres i de dretes alhora i menjar-se els del PP i els de PSOE junts... Doncs aquesta no-senyora, (perquè la ràbia se la menja per dins), tot i tenir una imatge pública (deplorable), va atrevir-se a comparar l’independentisme amb el nazisme i va acusar el govern català d’incitar a l’odi i a la violència. I jo em pregunto: què no tenien un bon diccionari a casa seva? Vés a saber, potser li faltaven les pàgines de les paraules que comencen per i, i per n. O potser les monges li van explicar malament els conceptes, o potser ella no escoltava quan les hi van explicar, o potser li van aprovar l’examen perquè la pobrica no donava per a més... No sé, vaig buscant possibilitats i no en trobo cap que la pugui disculpar. Cap!

  I no passen ni quatre dies i la no-senyora Maria Antonia Trujillo escriu al seu twitter “ ¿para que asuntos importantes sirve el catalán?”

  La veritat, jo no les voldria insultar perquè la meva mare em va ensenyar molta educació. A casa, mai no es podia dir “pixar”, s’havia de dir “fer pipí” o, si et barallaves amb els germans no els podies dir ni “tontos” ni “rucs” perquè ella no tenia fills ni ”tontos” ni “rucs”. I vaig haver de passar tanta abstèmia d’insults que, potser ara, em surten a raig fet. Perquè els diria de tot! Per començar a la no-senyora Rosa Díez li faria presentar les campanades de Cap d’Any amb l’uniforme de ratlles i amb el cap rapat i a veure, si així, aprenia d’una vegada el significat de paraules tan importants com les que ella usa de manera tan banal.

  I a la no-senyora Trujillo li diria que encara que el català no ens serveixi per anar a Madrid, ens ha servit durant infinitat de generacions per expressar el més sublim dels sentiments: l’amor. Amor al nostre país, a la nostra llengua, a la nostra cultura... Un amor que ens ha permès, generació, rere generació, seguir sent catalans i lluitar pels nostres drets. Trujillo, si no pots saber llengües, al menys fes cultura general!

  Ah! Se m’oblidava una altra ignorant! Dios los cria y ellos se juntan! Una “assessoreta” del ministre Wert, aquell que ens fan passar per culte, va telefonar al director de la càtedra Ramon Llull de la (UIB) Universitat de les Illes Balears, per preguntar quant cobra el senyor Ramon Llull per dirigir la càtedra que porta el seu nom... Si fa set-cents anys que és mort!

Jo no sóc assessora de ningú i sé, per posar un exemple, que Cervantes i Shakespeare van morir el mateix any! I no cobro per saber-ho. I ella, per no saber-ho, guanya molt més que el que aquests dos genis de l’escriptura mundial van guanyar en tota la seva vida.

Si us plau feministes, no arribeu mai tan baix com aquestes no-senyores i, a ser possible no us hi atanseu mai en cap sentit, ni que us regalin “peladilles”!