Una bossa de mà «hortera»

 Conten que un dia, una amiga ―de moment per qualificar―, en veure arribar una seva amiga, va engegar-li: ―quina bossa de mà més «hortera» que portes.

La bona, d’amiga, es va posar a riure i li va passar per alt.

Això sí que és saber estimar!

Però i la que es fa passar per amiga i que anomenaren ene/amiga, què és?

Amiga, no!

Bon cor, tampoc!

Educada, encara menys!

Que pot portar a una dona que es fa passar per amiga a dir-li a l’altra que la seva bossa de mà és de mal gust per ser exageradament ostentosa i vulgar.

També conten que aquesta bossa de mà no tenia cap d’aquests qualificatius!

Atacar algú altre per sentir-se superior ―per què quin altra explicació pot tenir sinó?―, és un tret de personalitat clarament tipificat per la psicologia.

És una actuació que es relaciona directament amb sentiments d’inseguretat i falta d’autoestima. L’ene/amiga, amb l’atac gratuït i innecessari, projecta els seus propis sentiments d’inferioritat. Es defensa atacant per reduir l’ansietat derivada dels seus sentiments negatius. Perquè li urgeix enfortir-se des de la debilitat i per això necessita recórrer a la crítica, a l’agressivitat i a la intimidació.

Actualment, en aquests casos, utilitzem la paraula bullying si l’atacant percep la víctima com a vulnerable.

És tan poca cosa l’ene/amiga que ni s’adona que la veritable amiga, per a res vulnerable, fins i tot és capaç de perdonar-la.

Qui en vol d’ene/amigues així havent-n’hi tantes de bones? De les ene/amigues cal apartar-se’n perquè són molt tòxiques i empastifen toxicitat.

Les amigues bones ―aquelles que quan et telefonen ja van directament al gra o que quan arriben a casa et demanen si tens coca d’aquella que fas tu o saben asseure’s al teu sofà al raconet bo o amb el to de veu saben que s’ha d’anar a fer un cafè o... són un dels millors regals de la vida.

És clar que sovint, la tranquil·litat d’una bona confiança també pot provocar unes rifi rafes d’antologia! Però quan l’amistat és real i no impostada, de les disputes, se’n surt reforçat i es creix emocionalment.

L’ene/amiga no sap estimar, necessita algú per atacar i sentir-se millor del que en realitat és i es percep.

L’amistat masculina té unes variants ben diferents. El futbol i la política, remullades amb cervesa, no posen pedres al fetge. Tanmateix, quan necessiten una mà estesa, no acostumen a saber allargar la seva.

I és que cal diferenciar amb molta subtilesa les veritables amigues de les ene/amigues. Especialment per fugir-ne com d’un niu de vespes agressives.