diumenge, 3 de juliol del 2022

El violador d’Igualada


No podem dir la noia que va ser violada a Igualada, ni la violació d’Igualada. Hem de dir sempre el violador d’Igualada o d’on sigui.

Si mireu les entrades de google, només trobareu que es parla de la víctima de la violació, de la violació o, com a molt, el detingut per violació. Això és imperdonable.

Perquè n’hi ha tants, de violadors... Per què hi ha tants violadors? Això sí que hauria de ser tolerància zero real. Però justament, anem al revés. Per què serà? Què falla?

El Ministeri d’Interior va informar fa uns mesos que durant el primer trimestre del 2022, les agressions sexuals amb penetració han augmentat un 40’3% a Catalunya respecte el mateix període de l’any passat: el 2021 hi van haver 119 casos i enguany, 167.

Com podem permetre que campin pel nostre país 167 violadors? I aquests només són els que coneixem!

El maig passat, la Sexta publicava un article amb aquest titular: «En España se cometen seis violaciones al día»

De veritat que, a part de dedicar més hores a la formació en Igualtat, no cal aplicar de manera sancionadora mesures més coercitives per a aquests violadors? Podem permetre que les noies segueixin patint violacions però no podem aplicar mesures, als violadors, més dissuasives?

És molt més que urgent i peremptori reduir a zero les violacions. Qualsevol home que tingui poder sobre aquesta decisió només ha de pensar que li hagués pogut passar a la seva filla, neboda...

El violador d’Igualada no ha entrat a presó sense fiança fins l’abril d’aquest any i la violació és del dia 1 de novembre de l’any passat. A part d’acusat per violació, també ho ha estat per assassinat en grau de temptativa. No hauria de ser, la justícia, prompta i fulminant?

El violador ja havia agredit tres noies més: la seva germanastra de set anys, (quan ell en tenia quinze), i dues ex-parelles més.

Si l’haguessin posat a presó després de la germanastra, s’haurien pogut evitar tres agressions més. Això sí, cal denunciar-les sempre, les agressions sexuals.

Si una menor de setze anys, com aquesta víctima de violació, pot patir danys i dolors irreversibles durant tota una vida, no es podrien empresonar preventivament tots els possibles violadors? Perquè amb sis mesos es poden destruir proves, oi?

Ara poden caure-li trenta anys de presó perquè va intentar matar-la. Una violació només costa entre dotze i quinze anys.

Hi ha, però, una novetat en aquest judici: la víctima ha pogut declarar telemàticament i acompanyada dels psicòlegs que intenten ajudar-la a tirar endavant la seva vida tot i la desgràcia que li ha infligit un desgraciat. La víctima no ha hagut d’anar a judici i s’ha volgut evitar així la doble victimització. Perquè durant els judicis, les víctimes, a més, se sentien acusades: les culpables eren elles per portar minifalda, per caminar de nit soles... Monstruós!

I és que la nostra societat, la que permet 167 violadors en tres mesos, necessita urgentment tornar a fer la llista de les seves prioritats pensant en les dones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada