dissabte, 23 d’abril de 2022

Caroline Norton, una reformista social


Lucy Caldwell, al seu conte titulat Els fills, de la seva darrera obra Intimitats, tot explicant-nos la història de Caroline Norton (nascuda a Londres el 1808), ens escriu: (el seu marit) escarneix les seves cartes i les seves ambicions, cala foc als seus escrits. Es compra un cabriolé amb els drets d’autor de la Caroline...un vehicle luxós i gens pràctic. Però quan els metges li recomanen anar a prendre l’aire del mar per alleujar les nàusees del seu segon embaràs, es veu obligada a compartir llit amb la seva dispesera per estalviar. Ell la bufeteja, li pega. L’agafa pel clatell i la llança a terra. Li clava guitzes tan fortes al costat que es passa dies sense poder seure. Li aixafa la cara de tal manera que la seva germana vomita quan la veu... quan es nega a les seves ordres, agafa la tetera bullent i li pressiona sobre la mà.... Ella el deixa. Ella se’n compadeix i, pel bé dels fills, li dona una altra oportunitat. Al cap de dos dies l’apallissa de tal manera que perd el fill que espera. La deixa a terra dessagnant-se i se’n va a caçar galls fers...

La Caroline és una dona culta, refinada, amb contactes... i tanmateix també va ser víctima d’un home violent, possessiu i bevedor que tenia uns grans gels dels èxits de la seva dona que, en definitiva, el mantenia. Perquè ell, tot i haver aconseguit feina gràcies a ella, mai se’n va sortir bé.

El 1836 el va deixar definitivament. Amb risc de la seva integritat física, va marxar de casa pensant que podria obtenir el divorci i la custòdia dels tres fills que li quedaven.

A l’Anglaterra dels anys 30, les dones eren «possessions» dels homes (no sols a Anglaterra). No tenien cap dret. I la Caroline ho va perdre tot: ell li va prendre els fill i els va amagar perquè ella no els pogués veure. Els diners que ella havia guanyat, eren d’ell i els hi van embargar. No hi havia divorci.

Per acabar d’adobar-ho, el marit va acusar-la a ella i a Lord Melbourne d’adulteri, esperant treure una bona indemnització econòmica. Va perdre el judici i l’amic que podia ajudar-lo.

Caroline es va quedar sense fills, sense diners i sense divorci. Les dones no comptaven per a res.

I va començar a escriure cartes a diaris influents per aconseguir canvis en la llei de la custòdia dels fills. Conjuntament amb diputats del Parlament, el 1839 va ser aprovada la reforma. Amb tot, no va poder veure els seus fills perquè el marit ja se’ls hi havia emportat cap a Escòcia. També va fer campanyes per a les lleis del divorci i de la propietat i va aconseguir la Llei de causes matrimonials, el 1857 i la Llei de propietat de les dones casades, el 1870.

Carolina no va ser lliure fins a la mort del seu marit el 1875. Tenia seixanta-set anys i mala salut. Amb tot, dos anys més tard va casar-se amb Sir William Stirling Maxwell i va poder gaudir d’un bon matrimoni. Només li quedaven dos anys de vida.

I és que les dones han patit i segueixen patint en excés el que mai podran retornar-los. Perquè es va tard.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada