No fa ni cinc dies que, tot entrant al Carrefour a
comprar unes amanides mini calòriques, amb urgència per lipotímia esvaïda, una
visió esborronadora que quedava a la meva dreta, em va fer girar els ulls amb
una torsió tan brusca que, fins i tot, la cintura se’m va entortolligar. Però
les cames em seguien soles cap endavant motivades per la necessitat de
nodriment. La visió d’unes palmes blaves i roses, va estar a punt —per culpa
d’unes forces contraries que lluitaven al meu cervell—, de partir-me pel mig!
De gana, per massa atrafegament, n’he passat un munt de
vagades, però de palmes roses i blaves, encara no n’havia vist mai!
Immediatament, em va venir al cap la meva filleta de cinc
anys (quan jo en tenia bastants menys), i per desentortolligar-me vaig haver de
rumiar què hauria fet per a que el seu tendre cervell no hagués quedat malmès a
perpetuïtat.
I vaig veure l’escena amb claredat meridiana. Com que en
aquestes èpoques, als grans magatzems, ja tenen els mobles de jardí exposats,
hauria fet veure que anàvem a provar butaques estiuenques. L’hauria asseguda a
la meva falda i, mirant-la als ulls, perquè pogués entendre bé:
—Mira Maria, hi ha gent que entre cella i cella, que vol
dir més o menys al cap —i així de pas colar-li més coneixements com les
expressions fetes, els sentits figurats...—, doncs això, que al cap només hi
tenen una dèria: la de fer diners al preu que sigui. I tant els fa si, per
aconseguir-ho han de perpetrar
—ampliació de vocabulari, que mai n’hi ha prou—, disbarats com aquestes
palmes blaves i roses que acabes de veure i que a casa mai no comprarem. Tu ja
saps que els nens i les nenes són pràcticament iguals en totes les seves
capacitats. Ells destaquen més en algunes activitats i les nenes en d’altres.
Però si algú vol que les nenes portin palmes roses i els nens blaves, el que
vol fer —a part d’intentar guanyar diners de males maneres—, és remarcar les diferències. I les nenes i
mares necessitem reclamar tot el contrari: que es vegin les igualtats. A
aquesta mena de gent, se’ls diu masclistes; i ser masclista està molt malament.
I ara em direu, per què t’has imaginat l’escena amb la
nena i no amb el nen? Perquè n’hi havia moltes més, de rosa! Tanmateix, al
nen li hauria fet la mateixa explicació.
Però m’hauria resultat molt difícil fer-los entendre per què els nens porten
palmó i les nenes palmes. Una altra discriminació!
I és que el cervell humà, una mica més evolucionat que
l’animal, hauria de ser capaç de raonar millor que les bèsties i no intentar
colar palmes roses i blaves.